En el món aquest que ens ha tocat de viure, i cada vegada més acceleradament, el nostre paisatge quotidià, també el d'aquests nostres verals, és un paisatge de diversitat, i un dels espais on la multiplicitat d'opcions es fa més visible, a més a més del lingüístic, és en l'àmbit religiós. Així ho destaca la introducció del llibreel títol del qual manllevo per a aquest escrit, amb segell de Pagès editors, que té com a referent el cicle homònim organitzat per Josep-Lluís Carod-Rovira des de la Càtedra de Diversitat Social de la UPF, de la qual en fou director fins a la jubilació. El llibre explica la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament a Catalunya. I fins a l'aparició d'aquest llibre, es parlava no de "les religions a Catalunya", sinó de "les altres religions". "Altre" sempre se n'és respecte d'algú o d'alguna cosa. En aquest cas "les altres religions" respecte de la que aquí hi és majoritària. Comença pel judaisme, que és la que s'hi va establir més aviat, i en parla Manuel Forcano; segueix amb l'Església catòlica, amb text d'Antoni Pladevall; l'islam, que el tracta Glòria García-Romeral, i el protestantisme, a càrrec de Carod-Rovira, que n'és autor-curador, d'aquest volum. I cal destacar que en el cas d'aquestes dues darreres confessions, l'islam i el protestantisme, es tracta d'una primera aproximació a la seva història en aquest nostre país.

Joan Estruch obre amb un marc general sobre la diversitat religiosa, i acaba Montserrat Coll sobre la laïcitat, que hi és tractada en tant que independència de tota església i de tota confessió, on totes les opcions de pensament i on totes les religions és que se senten còmodes perquè les fa políticament lliures. Destaca ques'haurien de separar els poders de les entitats religioses dels governs, i que és la laïcitat que permet la convivència d'aquesta llibertat de culte. Perquè la religió pertany a l'àmbit estrictament personal. Un llibre, aquest, que respon als tres tipus de lectura: per formació, per informació i per oci.