Opinió
Josep Pau

Josep Pau

Què és prioritari ?

Quan semblava controlada la pandèmia ocasionada per la Covid-19 i s'havien deixat enrere les mesures extraordinàries que van ajudar a la seva contenció, diversos rebrots, sobretot a les nostres comarques i a Catalunya, han generat l'adopció de diverses mesures pel govern de la Generalitat que, al meu entendre, s'han aplicat algunes amb retard, altres sense gaire suport legal i algunes sense una explicació clara als seus destinataris. Els responsables locals, els sanitaris, els dirigents socials, els empresaris i els ciutadans han restat confosos davant decisions que no comprenien.

Seria fàcil ara recuperar les crítiques que en altres moments molt més durs d'aquesta crisi es van llençar sense cap mena de fonament, amb falsedats provades i amb una clara voluntat d'aprofitament partidista, contra els responsables del Govern de l'Estat i aplicar-les als governants de Catalunya, però crec que això no aportaria res a allò que han de ser les prioritats, en aquest moment, de qualsevol polític digne d'aquest nom.

Primera, vèncer la pandèmia, reforçant el sistema sanitari, donant suport i eines als professionals, adoptant mesures de prevenció i control que evitin els rebrots, col·laborant en la recerca per obtenir la vacuna, revisant els controls a les residències de gent gran i coordinant les actuacions de totes les administracions públiques.

Segona, recuperar l'activitat econòmica ajudant les empreses i treballadors afectats pel confinament, injectant liquiditat i mantenint els ERTO fins a enllaçar amb la represa del consum, del turisme, així com de les activitats culturals, esportives, d'oci i lúdiques greument afectades per aquesta crisi i plantejar un ambiciós pla d'inversions públiques en recerca, infraestructures de comunicació sostenibles, programes de recuperació ambientals i d'energies renovables que obrin alternatives d'ocupació enfront dels sectors tradicionals a casa nostra com el turisme o l'automòbil.

Tercera, salvar la cohesió social amb mesures que garanteixin un ingrés mínim vital per a tothom, la millora dels sistemes públics d'ocupació, educació, salut, pensions i dependència, l'atenció a la infància i gent gran, la lluita contra la violència masclista i amb accions que fomentin la integració de la immigració.

Quan tot això passi, que passarà, i recuperem una normalitat que forçosament serà diferent a la que hem viscut fins ara, caldrà treure'n les lliçons que corresponguin i exigir, si n'hi ha, les responsabilitats polítiques que es puguin derivar de les accions o omissions que hagin ocasionat algun tipus d'agreujament de la crisi que estem patint. Ara no ens podem distreure en picabaralles que no porten enlloc. Posar bastons a les rodes seria una irresponsabilitat.

En un dels llibres més interessants d'Antoine de Saint-d'Exupéry, Terra dels homes hi figura, de bon començament, una frase que s'adiu als temps actuals: "L'home es descobreix quan es mesura amb l'obstacle".

Per navegar en aigües plàcides i calmades no es necessita gaire coratge, com tampoc per governar en temps de prosperitat i bonança. En canvi, per fer-ho ara que travessem una de les crisi sanitàries, econòmiques i socials més complicades que mai hàgim patit, cal un forta dosi de valor. Els obstacles i les dificultats són el gresol que ajuda a forjar els grans estadistes. Els que no donen les culpes als altres i assumeixen la responsabilitat dels seus actes. Els que no traslladen a la ciutadania decisions que s'han d'adoptar pels governs. Els que escolten la gent i diuen el que fan i fan el que diuen. Els que, amb modèstia i humilitat, reconeixen errors i els esmenen. Els que treballen amb rigor i eficàcia per obtenir els recursos que permetin afrontar les conseqüències de les crisis. Els que es posen al costat dels més necessitats...

La lliçó que n'hauríem de treure de tot plegat és que la nostra civilització és vulnerable. No som tan forts, ni savis com ens pensem, que tots els humans estem relacionats i allò, de bo o de dolent, que s'inicia a qualsevol punta del planeta ens acaba afectant a tots i, per tant, que tots ens necessitem per defensar-nos-en.