Durant el confinament m'he carregat d'encara més raons per les quals la comarca de les Garrigues és un petit paradís.
Malgrat estar setmanes tancats a casa, la majoria dels vilatans dels nostres pobles tenim el privilegi de viure en cases de més de quaranta metres quadrats, tot un luxe comparat amb tantíssima gent que viu a grans ciutats.

Tan bon punt vam poder començar a sortir a fer exercici, també em vaig sentir afortunat; no em calia recórrer 3 km per sortir del nucli urbà i trobar una mica de natura, com m'hauria passat a Barcelona. A quatre passes tenim camins, rius i canals on passejar o fer esport sense necessitat de complir franges horàries per evitar aglomeracions. 
Redescobrir el terme també m'ha fet valorar molt més el fet de ser de poble, perquè després de viure tota la vida aquí encara tenia mil racons preciosos per conèixer.

El que jo em pregunto és quants arguments més es necessiten per revertir el despoblament rural. Tenim terres per treballar, petites i mitjanes empreses amb productes de qualitat, una natura increïble, aire pur, un ritme de vida gens frenètic, tecnologia per seguir el ritme de la societat... tot és positiu!

Reconec que les noves generacions tenim més sortides laborals lluny de zones rurals, però espero, desitjo i confio que la vida ens porti a gaudir de la nostra terra sempre, i no quan un virus ens confini.