En el darrer article parlava de la figura heterogènia del Daniel Arqués i Arrufat, un tradicionalista que es declarà fidel a la República l'abril de 1931. Anys després, concretament el 21 de gener de 1937, Arqués moriria brutalment assassinat a mans d'un grup d'homes armats militants de la CNT-FAI i del POUM de les Borges. Juntament amb ell eren igualment abatuts a boca de canó en Josep Giné Arrufat, conegut com l'Esbraserat, i en Ramon Farré Palau, l'aubesí -aquest darrer era el meu repadrí, i el seu fill, Modest, és qui dona nom a aquesta columna. Tots tres recollien firmes per alliberar el notari i destacat prohom del carlisme catalanista local, en Ramon Arqués i Arrufat, germà gran del Daniel.
La brutalitat dels fets, durant anys mal coneguts i difícils d'entendre, ens apunten a un context de fortíssima tensió entre el republicanisme local, que maldava per mantenir la legalitat democràtica i un règim de llibertats polítiques, mig enfrontats a una aliança de l'anarquisme més radicalitzat juntament amb els trotskistes. Malgrat ostentar l'alcaldia borgenca sense legitimitat, els del POUM havien perdut protagonisme polític després de l'alliberament d'uns detinguts pocs dies abans del triple assassinat. És difícil de saber amb claredat què va portar els executors a matar tres persones indefenses que només recollien firmes per treure gent de la presó, oimés havent-n'hi un d'ells, Farré Palau, que també militava al POUM i a la UGT. Desconeixem les dinàmiques internes de l'anarquisme i el trotskisme locals (i comarcals!) i potser les tensions dins dels seus partits eren més grans del que sembla. També hi podria haver hagut interessos econòmics ocults -qui hauria heretat les propietats del solter Arqués? Després dels fets de maig del 37, els autors del crim foren jutjats per un tribunal republicà i condemnats a presó, i encara, durant la dictadura, alguns serien executats.
I, tanmateix, en gairebé quaranta anys de franquisme no s'homenatjà mai els assassinats. No eren dels seus. Va fer falta que arribés la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges per retre'ls el primer homenatge el gener del 2016. Ja és hora que l'Ajuntament borgenc hi instal·li una placa explicativa i commemorativa. És hora de fer memòria.