Per raó de la situació epidemiològica, la nostra manera de relacionar-nos ha canviat notablement. Si bé és cert que amb l'estat d'alarma teníem més pors i més inseguretat en la nostra mobilitat, a poc a poc ens hi anàvem acostumant, a viure amb distància i màscara. Tant, que la màscara ara ja combina amb la roba que portem com un complement més. Un complement, això sí, que, com que mana tant, si no acaba anul·lant-ne d'altres, els demana molt discrets. Haver de viure amb màscara, quan ja se'ns va permetre de sortir i relacionar-nos, amb l'arribada de l'estiu, en aquests nostres pobles volia dir que piscines i equipaments esportius necessitaven d'unes normes per evitar els "molts" i "junts". També les terrasses de bars, cafeteries i restaurants, que sempre fan de tan bon estar els vespres i nits d'estiu. Però del que no hem pogut gaudir és de la Festa Major. Al meu poble, ben encertadament, ja ni tan sols va ser programada. L'alcalde va fer arribar casa per casa una carta en la qual n'argumentava motius i raons, de no poder-la celebrar, per bé que, amb sòbria elegància, ens la desitjava bona, perquè en l'estricta privacitat ningú no ens estalviava el dinar i les orelletes. O el sopar i el gintònic. Però, ben altrament a altres 15 d'agost, enguany a Torregrossa no hem viscut ni la presència massiva, que sempre hi va associada, a la Festa Major d'estiu, ni l'hem poguda identificar sensitivament, perquè hi ha tot un seguit de sorolls i d'olors que hi van del tot lligats: l'oli mal cremat de la xurreria, l'olor metàl·lica i la música de les firetes. I la llum. "A les fires, a les fires/s'hi encanten els infants!/A les fires/ s'hi aturen homes grans" diu en vers Agelet i Garriga. Però no només. La Festa Major vol dir, també, sopar de germanor i veure molts veïns que només veus en haver fet el tomb de l'any, vol dir batucada, sardanes i vermuts i grallers amb el seguici: la cultura en moltes de les seves manifestacions i llenguatges: d'arrel, d'arts plàstiques, escèniques i musicals. Enguany sense Maravella. Oh!