Les recents eleccions als Estats Units han posat de manifest la polarització i radicalització de la societat nord-americana. Al marge del seu resultat, que per molts ha estat una mena de bàlsam enmig de les moltes crisi que travessem, no deixa de ser preocupant que en una societat que hom considera de les més avançades del món hi hagi tants milions de persones que siguin capaces de donar el seu suport a un dels polítics més nefastos que hagi donat aquell país. Aquest fenomen no és nou, ni exclusivament americà, sinó que des de fa uns anys es manifesta en molts dels països occidentals i nosaltres no ens n'escapem.

El ressorgiment dels populismes, l'auge de l'extrema dreta a Europa, el refugi en les identitats, el "millor sols", la por dels altres, el retorn a l'individualisme "nosaltres primer", el proteccionisme comercial, la radicalització de les protestes, la generalització de la queixa, etc. en són només una petita mostra. I tot això no ha sorgit del no-res. Segurament hi ha causes profundes i circumstàncies que hi han ajudat: la crisi econòmica i l'increment de les desigualtats, els canvis demogràfics, el paper dels mitjans de comunicació, la influència de les xarxes socials, la crisi i la desconstrucció dels valors tradicionals hi tenen molt a veure, però ben segur que també ha existit una determinada i espúria voluntat política i econòmica que hi han ajudat. La d'aquells que consideren que "com pitjor, millor per a nosaltres!".

La centralitat, la moderació i la transversalitat avui cotitzen a la baixa, el rebuig als altres augmenta i molts es defineixen no per allò que proposen, sinó per allò que rebutgen. Això consolida blocs impermeables que, tancats en si mateixos, dificulten els pactes, l'entesa i els acords. Convèncer els que no pensen com nosaltres amb arguments racionals es fa difícil.

En aquesta mena de compartiments tancats, els arrengleraments polítics, filosòfics, religiosos o culturals queden blindats i no ens molestem ni a posar-los en qüestió. K. Popper ja ens advertia: "És impossible que algú abandoni, mitjançant un raonament, una convicció a la qual hi ha arribat sense raonar."

En aquest escenari ni s'analitza, ni es valora, ni es critica l'acció dels governs. Si són dels nostres és bona i si són dels altres és dolenta. La democràcia en surt perdent i de rebot, tots nosaltres, ja que pot haver-hi en els governants la temptació de governar només per la part que els ha votat i deixar fora amples capes de la societat a qui no els queda altra sortida que la queixa i la desafecció.

Els valors de la tolerància i el respecte a les persones i a les idees són consubstancials en una democràcia i són incompatibles amb la divisió, tensió i enfrontaments que s'han viscut darrerament a casa nostra, els Estats Units i arreu del món. Per això cal recuperar-los i reconstruir els ponts que facin possible, altra vegada, unes societats diverses i plurals que, malgrat les diferències, col·laborin i cooperin per fer-les avançar. No queda altra sortida.

Les paraules i l'actitud del nou president electe dels EUA obren una porta a l'esperança que esperem el temps consolidi. Cal retornar al debat serè i crític de les idees i les propostes polítiques. Amb arguments, no amb demagògia ni amb insults. Les necessitats són moltes i cal afrontar-les al més aviat possible. La seva prioritat serà la lluita contra la pandèmia i tots els seus efectes, sanitaris, econòmics i socials, sense oblidar la correcció de les desigualtats, el reforçament de l'estat del benestar, la cohesió social, la solidaritat amb els més desfavorits i la franca cooperació internacional. Cal desitjar-li sort i encerts i que aquest estil de governar, si es confirma, s'estengui arreu. Aquí també ho necessitem.