Eguany el Nadal segurament ha semblat descafeïnat, ja que les mesures de seguretat contra la pandèmia ens han distanciat a tots plegats, però en voldria fer una lectura més constructiva perquè penso que ens deu haver aportat molt més del que ens pensem.
El 2020 ens va tancar a casa i, alguns més que d'altres, vam gaudir de molts dies de família com si fossin unes festes nadalenques anticipades. Després del break que ens ha permès el bon temps amb una incidència més baixa del virus i algunes petites recaigudes, hem arribat a Nadal.
Aquest any el tió ens ha cagat un confinament també bastant estricte, en el qual probablement hem repetit companyia dels anteriors enclaustraments i hem enyorat veure'ns amb més familiars i amistats. Malgrat això, pot haver servit per valorar més les relacions humanes i adonar-nos que els regals més grans que rebem cada Nadal és tenir persones que estimem al nostre costat. A més, la pandèmia ens ha ensenyat a ser més altruistes, ja que l'any vinent (o l'altre) podrem fer el Nadal amb familiars que, a alguns d'ells, un confinament els va salvar la vida.
Potser el Nadal descafeïnat haurà estat el menys descafeïnat de tots.