Falten pocs dies per la presa de possessió de Joe Biden com a president dels EUA i amb un cert ai al cor per veure com Donald Trump decideix acabar el seu mandat, sobretot després de veure les atzagaiades que ha protagonitzat les darreres setmanes, bona part dels ciutadans del planeta observem amb esperança el començament d'una nova etapa en la governació dels Estats Units. Els darrers quatre anys s'han caracteritzat per una política de confrontació interna i externa, per un proteccionisme a ultrança, per les dificultats a la immigració, pel desmantellament de l'incipient estat del benestar iniciat per Obama, per un populisme descarat que utilitza la mentida i la por per desacreditar l'adversari... En definitiva, un temps per oblidar i superar. 
La feina que la nova administració té al davant no és fàcil: haurà de recuperar el multilateralisme en les relacions internacionals, amb més obertura comercial; haurà de retornar el protagonisme del seu país en els organismes internacionals com l'ONU, la UNESCO, l'OMS, etc. que havia abandonat; caldrà que es comprometi clarament en la lluita contra el canvi climàtic; que recuperi el seu paper com a garant de la pau i la democràcia en els conflictes que segueixen actius en el món, reduint la despesa en armament i liderant programes de cooperació i solidaritat amb els països menys desenvolupats; haurà de cosir les ferides d'una societat polaritzada i desigual i caldrà que es reforcin els serveis públics bàsics de salut, de benestar i de pensions, així com les prestacions socials bàsiques per als col·lectius afectats per les conseqüències econòmiques de la pandèmia. Si volen ho poden fer i de mitjans no els en manquen.
Parlem d'aquest país i de les seves polítiques, perquè és evident que, ens agradi o no, el lideratge del EUA és determinant al món i condiciona bona part de l'acció de govern de la resta dels estats.
La societat i la política nord-americana tenen grans defectes, però també grans virtuts. El seu sistema de contrapoders, amb competències repartides i respectades per un federalisme molt consolidat, amb unes potents institucions locals, uns representants al Congrés i al Senat vinculats estretament al seu territori i electors, un poder judicial àgil i respectat, uns mitjans de comunicació independents del poder polític, unes organitzacions no governamentals fortes i una societat que, tot i ser un gresol de races, religions i procedències, es manté lligada pel somni americà de llibertat i prosperitat projecten al seu entorn uns valors, bons i dolents, que arriben arreu. Una societat jove, forjada en la lluita pel progrés i l'èxit personal, que confia en les pròpies capacitats i que, malgrat tot, respecta les institucions i exigeix dels seus líders el respecte pels valors que han configurat històricament aquell país. 
Per això la importància del relleu que s'ha de produir d'aquí uns dies. Ens convenia a tots que el seu president i la seva administració no ens siguin hostils. És lògic que el seu primer objectiu sigui redreçar el seu país, però en fer-ho projectaran a l'àmbit internacional un missatge clar i contundent: la força i el valor de la democràcia.
Contra el pessimisme d'aquells que pensen que no hi ha res a fer davant dels governs ineficaços, que no respecten els adversaris, que menteixen, que són xenòfobs i populistes, cal dir-los que la democràcia permet canviar-los.
La mobilització ciutadana enfront d'un mal govern, ha permès un canvi que mesos enrere semblava difícil. Aquesta és la grandesa de la democràcia. La suma de moltes voluntats individuals expressades en un vot lliure i secret pot mantenir situacions de desgavell, de paràlisi governamental o pot ser una força transformadora que generi alternatives diferents i positives en les nostres societats. Allí i aquí. Només falta que ens hi posem.