SOM el que mengem, SOM el que llegim, SOM el que escoltem, SOM el que decidim, SOM riu, SOM..., SOM..., SOMGarrigues...

Visca els productes quilòmetre zero, visca el comerç proper, visca l'alimentació sostenible, visca..., visca..., visca el periodisme de proximitat, local i comarcal.

Tots vam rebre o hauríem d'haver rebut amb un somriure d'orella a orella l'excel·lent notícia de l'atorgament del Premi de Comunicació de Proximitat 2020 a l'Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions, editora del SomGarrigues i les altres publicacions paral·leles, dins els premis Nacionals de Comunicació. Una distinció que carrega de més responsabilitat el seu consell de redacció, però també el consolida per la feina ben feta en complir amb les directrius, abans esmentades, del que suposa el periodisme més proper.

Aprofitant l'avinentesa i l'eufòria del moment, goso demanar, a qui pertoqui, eixamplar el catàleg de publicacions amb un SomCultura o un SomMemòria, per exemple. En tot cas, felicitats a tots!

Més que mai, ara, en temps de crisi sanitària i de retruc econòmica i per extensió política,  és quan es fa més imprescindible conscienciar-nos de la vàlua i la professionalitat del periodisme de proximitat. Ara és quan es denota, de manera més fefaent, la seva funció social, la de la comunicació veraç i més propera. Ara és quan nosaltres, els ciutadans, li donem, potser de manera subconscient, aquella validesa com a mitjà més fiable per conèixer com està la situació i com fluctuen les dades en relació amb aquesta disbauxa pandèmica.

Entre brots, rebrots i soques, onades que pugen i baixen, l'esperança de les vacunes, confinaments o pseudoconfinaments, ERTO, grups bombolla, contactes directes o indirectes o fases de desescalada, durant molt de temps el que més ens ha interessat ha estat saber el que passava al nostre voltant: com està l'Albi en relació a Cervià. Si es pot anar a Borges al mercat. Quins són o en quins pobles s'està més tranquil. Si hi ha molt contrast entre les Garrigues altes i les baixes. És a dir, com va la nostra comarca i ara, en plenes festes de Nadal, com anem a Catalunya pendents si el Procicat avala els subsegüents canvis de fase o més enduriments restrictius.

Ens importa el que passa als països del voltant o, fins i tot, a les comunitats autònomes més properes en relació amb l'evolució de la malaltia? Crec que el que més ens interessen són les dades pròpies, desagregades de les generals i, en això, el periodisme de proximitat ens aporta aquella informació contrastada i essencial per saber quin és el context real en el qual es viu.

I el reforç a aquest model de periodisme el confirmen les dades aportades per la Comscore que afirmen que, des de l'inici de la Covid-19, l'accés a la comunicació i a les notícies de proximitat, locals o comarcals ha augmentat un 158%, molt per davant del consum dels mitjans generalistes, amb el 87%.

Malgrat això, i degut a aquests temps tan indecisos i incerts, la premsa local i comarcal, ja sigui en format revista, periòdic o butlletí, necessita més que mai el nostre suport i recolzament moral i econòmic per tal d'aconseguir la seva sostenibilitat. 

La funció que fa està molt per sobre del simple valor crematístic en relació amb el que suposa el seu accés, hem de valorar molt més allò que ens aporta com a col·lectiu, des del sentiment i compromís, apreciar allò que ens dona com a creadora i configuradora de la nostra identitat. En definitiva, com diuen els professors Fernández Beltrán i Vilar Moreno: "El mitjà local recull els aspectes identitaris de la societat local i els col·loca en la comunicació que s'està produint. Per tant, un mitjà local no és el que informa de l'àmbit local sinó el que informa des de l'àmbit local."