La força de mutació del virus que ens ataca ens ho va fent ajornar tot, quan no ens ho fa desconvocar. El vot, també; amb la voluntat d'ajornar-lo fins al maig. Hi ha formacions que el deuen celebrar, aquest aggiornamento. Però la nova data no farà variar que, aquí, l'únic projecte polític realment existent ara ja és l'independentisme, que ha fet no només que el mapa polític català estigués en plena mutació -la corrupció també hi té causa-, sinó també que el referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya obligués a unes noves eleccions per poder formar govern a Espanya. No ho oblidéssim pas.

El retrocés dels partits tradicionals és imparable: Convergència ha esclatat en tot de formacions diverses que van perdent escons comicis rere comicis; el PSC i el PP també van perdent diputats al Parlament, i C's ara ja es va desdibuixant del tot. ERC es manté perquè en té l'hegemonia, de la independència. Què ha passat? Diria que ha anat creixent un moviment social, entre els catalans, que va guanyant molta transversalitat, també a l'hora de confiar el vot, que bascula. I cal tenir molt en compte el vot jove que es va incorporant a urnes. La CUP empeny perquè l'independentisme institucional, malgrat els embats de l'Estat, no afluixi. ¿I com hi ha respost, fins ara, Madrid: amb estratègia calculada; amb volgut desconeixement de la realitat; amb nul·la capacitat per poder imaginar una solució o només amb autoritarisme constitucional per esgarrapar-se vots en el duel PP-PSOE?

Sigui el que sigui, amb el govern de l'Estat sempre hi cal parlar. I hi cal negociar un referèndum, perquè si Catalunya es vol subjecte polític, és amb un sí o amb un no que ho hem de decidir. La qüestió catalana exigeix una solució política, que no passa per amagar-se rere una Constitució. No ens neguem al diàleg i no ens vulguem impacients. I, en campanya, quan arribi, no fem falses promeses!