legals i estatutàries que fixen el procediment per convocar i datar les noves eleccions. Eleccions que ho eren per elegir diputats al Parlament i perquè aquests investissin un nou president i un nou govern. Les eleccions parlamentàries en democràcia produeixen tres efectes: legitimitat, representació i govern. Res més, ni res menys.
Els dos primers estan aconseguits. Els comicis s'han celebrat amb totes les garanties democràtiques, sense incidents i els resultats són assumits per tothom i la representació obtinguda, si bé amb la distorsió que imposa el sistema i la circumscripció electoral, palesa la voluntat diversa i plural de la ciutadania del nostre país.
Ara vindrà la formació del govern i aquí les coses no estan tan clares. És evident que governarà aquella formació o formacions que aconsegueixin una majoria parlamentària absoluta en la primera volta de la investidura o la simple en la segona, sempre que tinguin més vots positius que negatius. La qüestió és qui ho intentarà. Normalment és la força més votada i amb més escons qui ho prova. Ara bé, no sempre ha estat així i qui primer aconsegueix, mitjançant els pactes necessaris, una majoria suficient és qui s'hi presenta.
És legítim, i en aquest cas molt probable, que les dues forces polítiques que han tingut el govern fins ara, JxC i ERC, i que van convocar les eleccions perquè deien que eren incapaces de continuar governant juntes, vulguin tornar a provar sort i repetir la mateixa fórmula anterior. Això li convé al nostre país? Al meu entendre no. Si s'agafa el mateix camí s'arriba sempre al mateix lloc i aquest indret ja el coneixem! Desgavell, paràlisi i decadència.
Per aquesta raó i, si realment es vol governar per resoldre els problemes de la gent i el conflicte polític i social que vivim, crec que seria convenient explorar altres alternatives: un govern de coalició progressista amb una ampla majoria; govern d'esquerres, en minoria, però amb suports externs; govern en solitari d'algun dels partits majoritaris, etc. La fórmula, sigui quina sigui, serà complicada, difícil de gestionar i per això no cal descartar una legislatura curta.
Ara bé, del que no cal tenir cap dubte, i més després dels excel·lents resultats obtinguts, és del paper decisiu que tindrà el PSC, en el lloc que li pertoqui, en la recerca de les solucions al conflicte polític, social i econòmic que viu Catalunya.
El PSC és una força política que ve de lluny i que manté una extensa i sòlida estructura territorial, majoritària en moltes zones del país, que representa la socialdemocràcia federalista i que té vocació de govern com així ho ha demostrat als ajuntaments, el govern de la Generalitat i el de l'Estat. Marginar-la ja no serà possible, perquè com va dir un líder social de l'independentisme: "Qui pensi que a Catalunya trobarem una solució sense el PSC, s'equivoca".
Encara que sembli que res ha canviat, ha canviat tot.
Josep Pau