És l'hora d'alçar la veu! Cal manifestar-se i denunciar totes aquelles desigualtats que tan interioritzades tenim i que no per això són menys importants, hem de ser conscients que sense lluita no assolirem una equitat efectiva. No podem tolerar que se'ns continuï assetjant, violant i assassinant sense que hi hagi una resposta contundent per part de la societat. Som nosaltres les que decidim com volem avançar, com volem que sigui el nostre futur i, si no reaccionem ja, les injustícies es continuaran perpetuant. 
L'any passat ja es va culpabilitzar el moviment feminista per les mobilitzacions del 8-M i el context pandèmic i aquest any es torna a veure com es tornen a qüestionar les possibles manifestacions del dia de la dona treballadora per l'efecte que tindrien en la situació epidemiològica, mentre que en general per altres manifestacions no s'hi ha donat tanta importància. Això demostra, un cop més, el qüestionament i menyspreu que rep la dona constantment, una mostra més de la reiterada opressió. 
Que la situació de pandèmia no ens aturi, hi ha moltes formes de lluitar. Sortim d'un confinament amb unes dades que fan esgarrifar, en què els casos i denúncies per violència masclista han augmentat, ja que la dona es trobava en una major situació de vulnerabilitat al trobar-se confinada amb l'agressor. I no tan sols això, sinó que la dona treballadora que ocupava feines precàries, i molt sovint racialitzades, ha estat doblement perjudicada en veure que la seva feina no regulada no anava acompanyada d'una ajuda econòmica durant els mesos de confinament, i quedava així sense cap mena d'ingrés ni protecció.
Aquest últim any encara ha fet més evident que les dones hem de seguir lluitant juntes contra la desigualtat estructural -social, econòmica i sanitària. Això ens afecta a tots i a totes diàriament, per això la reivindicació ha de ser constant, compartida i contundent per poder assolir un futur i uns drets dignes. 
Dona treballadora, organitza't i lluita contra l'estat opressor!