Soc dels que quan fica la banya en un tema no es quedo satisfet amb poc. M'agrada anar el fons de les coses, entendre l'essència, els motius... Fa anys que treballo per millorar la manera que tinc de viure per tenir una bona salut mental que em permeti gaudir del present.
Un exercici que em passa pel cap aquests últims mesos és pensar que faria si demà mateix, amb 38 anys, em pogués jubilar, entenent la jubilació com la llibertat per dedicar el meu temps al que vulgui. El primer pensament és fer allò que tinc limitat, com ara fer més esport, estar més amb família i amics, viatjar, fer hort, fer migdiades, entre altres. Però alhora penso que sense ser l'activitat diària i un punt de tensió positiu em costaria trobar la motivació. 
Recordo la sana vida dels padrins, que van voler treballar fins que es van morir. Per ells el ritme diari era un plaer; treballar, el cafè, la botifarra. Que errants que som la majoria desitjant que ens toqui la loteria per poder canviar la nostra vida. El moment és ARA.