El grup satiricomusical La Trinca atribueix al baró de Bidet la creació de l'utensili amb el mateix nom. Segons La Trinca, Bidet es va inspirar en veure el cul sempre fresquet de les oques i, prenent les mides a Madame la Pompadour, va dissenyar un cubell per tenir el "pompis net" en el qual "totes les dones de França es renten la 'pomme de terre'", que en francès és la patata, però només el tubercle.  
Cantada amb una melodia enganxifosa seria una història força curiosa, sobretot si hagués existit el baró Bidet, tan fals com el comte de Foie-Gras i el marquès de Croissant, esmentats a la mateixa cançó. L'origen del bidet, d'invenció francesa a començaments del 1700, probablement va sorgir quan algú va trobar la manera d'alleujar les coïssors que patien els nobles després de muntar a cavall. De fet, bidet en francès és poltre, i el nom podria ser tant per després d'anar a cavall com que per usar-lo s'està en una posició semblant a la de muntar. 
Des de fa unes dècades, els bidets han estat condemnats a l'extermini. El seu major enemic han estat les dutxes extensibles, que, en arribar a tot el cos, l'han convertit en prescindible. Amb tot, el bidet ha revifat en un aparell tecnològic de doble ús, l'inodor bidet. Tot en un: amb la tapa que puja i baixa sola per un sensor de proximitat quan acaba la funció de l'inodor i comença la del bidet. Al gust del consumidor ofereix el seient calefactable, ejecta aigua calenta o freda al perineu, després aire calent i una fragància d'olor primaveral. L'empresa japonesa Toto, que va veure un filó en aquesta barreja, ja en porta venuts més de 50 milions. A cada casa, multipliqueu quants culets estan feliços i sempre nets! Aquí podem comprar una imitació, de la casa Roca, a uns 2.000 €, o la part acoblable de bidet seient ejector, a uns 800 €. Car? Depèn d'on es posin les prioritats.