Aviat farà dos mesos que Pablo Hasél està entre reixes. El raper lleidatà va ser condemnat per diversos delictes, que considero menors, i especialment per les lletres que va dedicar al rei emèrit.
Valtònyc porta gairebé tres anys exiliat a Bèlgica per motius prou similars; en el seu cas també va ser la crítica a la casa reial, guarnit de terrorisme i calúmnies, el que el va condemnar.
A més, el reguitzell de represaliats com a conseqüència del moviment independentista, des de polítics fins a germans, també evidencia la malaltia que pateix l'estat espanyol.
Per si tot això fos poc, el català és perseguit des del 1714 fins avui. Doneu un cop d'ull a Plataforma per la Llengua si us sembla que m'equivoco.
L'injust empresonament de Hasél i de la resta d'artistes tancats i censurats, la contínua repressió contra moviments pacífics i democràtics, la criminalització del jovent o la persecució del català són proves irrefutables que Espanya té un problema: al·lèrgia a la llibertat d'expressió.
Posem tota la carn a la graella i, denunciant la vulneració de drets que la maquinària de l'estat practica contra els Països Catalans, construïm un nou país on la llibertat d'expressió sigui el primer manament.