Des de fa escasses setmanes he passat a formar part d'un col·lectiu mainstream i majoritari a l'Estat espanyol conegut per les masses com a atur juvenil. Unes xifres alarmants ens diuen que som prop del 40% els joves de menys de trenta anys que vivim a costa de pràctiques no remunerades, voluntariats i, per descomptat, ajudes dels nostres progenitors. La mitjana europea no supera ni el 18% i, a països com Alemanya, no s'arriba ni al 10%. Però què es fa malament perquè els nostres joves no "vulguin" (puguin) treballar?

Els efectes de la pandèmia és la resposta fàcil, però en podem sumar uns quants més com la manca d'oportunitats en alguns àmbits o la rigidesa del mercat laboral. Som la generació més formada i preparada en cadascun dels nostres àmbits a la qual no s'ha donat l'oportunitat d'enfrontar-se al món laboral; i és que, segons sembla, sense experiència prèvia no es pot treballar.

Malbaratem molt talent potencial que aniria de perles per apuntalar la famosa recuperació de l'economia que tant desitgen les institucions públiques, que, de fet, són les que hi podrien posar remei.