Sembla que en un homenatge que es va fer a Prudenci Bertrana l'any 1932, en un moment de la seva intervenció va dir, literalment, "ja em guardaré, com d'escaldar-me, de demanar un lloc entre els intel·lectuals, perquè hauria de sostenir massa discussions, d'adular i de suportar que m'adulessin". Bertrana es referia, òbviament, a l'estol d'aquells molts àvids de popularitat i de riquesa que perden la independència per aplaudiments o per servitud. I, encara avui, és innegable que per corrupció del significat o per ús genèric, es té tendència a qualificar d'intel·lectuals moltes plomes que no són altra cosa que servidores de l'opinió -o del diner- materialitzada en forma d'empresa mediàtica o del capital. 
Quina és llavors, doncs, l'accepció vàlida terme? Tal com deia Rauh, cal tenir per intel·lectual aquell que quan escriu s'esforça per donar als mots el seu valor just, és a dir, aquell que torna a les paraules el seu significat original. Perquè hi ha una radical incompatibilitat entre l'intel·lectual (que no coneix altra servitud que la de la intel·ligència) i l'adulador. "Intel·lectual, deia Foix, i citava Fuster, no vol pas dir 'home de lletres' o 'literat', 'escriptor' o 'publicista'. L'intel·lectual és un home lliure que posa la seva ambició, que subordina la seva activitat mental, que condiciona les seves comoditats materials a conèixer i a fer conèixer la veritat, que condiciona les seves comoditats materials a 'comprendre'. I el seu talent no és cotitzable". Tot just perquè no hi ha intel·ligència sense independència. Per això és que llegir ens fa ciutadans cultes. Perquè ens fa crítics. Crítics en el sentit de tenir criteri. I una persona crítica, una persona amb criteri, és un ciutadà lliure. Amb dret d'escollir. I el ciutadà lliure, al poder, li és incòmode. Per què? Perquè el qüestiona. L'intel·lectual no adula. La força de les conviccions es nodreix de la força de les idees. Però una cosa és l'intel·lectual, que tot el seu dir, oral i escrit, porta implícita la força de les idees com a motor de canvi social, i tota una altra és l'erudit. Que té una vasta instrucció i coneixença.