L'emergència climàtica ens empeny a avançar cap a polítiques més sostenibles i respectuoses mediambientalment i social. Aquesta urgència provoca que la pressa s'apoderi d'alguns dels nostres polítics, dirigents i gurus salvadors del planeta, molts dels quals només es preocupen de no perdre la seva situació privilegiada i mantenir l'statu quo actual. La pressa i la mirada esbiaixada provoca que no ens aturem a analitzar les causes que ens han dut al punt actual. La cèlebre frase "canviar-ho tot perquè tot segueixi igual" resumeix molt bé moltes les actuacions que s'estan desenvolupant. Les Garrigues no queda enrere en aquest mantra de fer veure que solucionem els problemes. Vet aquí, alguns exemples. 
Amb l'alliberament de l'AP2 a la vista seguim insistint en la necessitat, o no, de desdoblar l'N-240, i s'ignora totalment la necessitat de potenciar el transport públic, apostant d'aquesta forma pel vehicle privat. La tardor passada, Territori presentava el pla de rodalies de Ponent i ignorava completament els nostres pobles.
Centrals eòliques i solars es projecten una darrere l'altra i sense cap mena de planificació en pro de l'energia renovable. Però poc es parla de decréixer, de reduir la demanda energètica o d'incentivar l'autoconsum. En moltes poblacions del territori català s'ha incentivat la instal·lació de plaques solars per a autoconsum subvencionant-ne un percentatge important i/o bonificant part de l'IBI. Per què aquí no?
Parlem d'ampliar abocadors i d'incinerar residus, però no parlem d'augmentar el percentatge de recollida selectiva. Tampoc parlem de reduir els residus que generem, ni d'exigir que al mercat tan sols es posin productes que es puguin reutilitzar, reparar, compostar o reciclar. 
Per acabar, caldria reflexionar si tot plegat ajuda a reinvertir les dinàmiques de casa nostra. Les macrocentrals ajudaran a fixar la població? Aconseguirem el relleu generacional al sector primari? Solucionem el problema de l'excés de purins o seguim insistint en solucions de final de canonada? Millorarem la qualitat de l'aire o l'empitjorarem? Podrem posar en valor el nostre patrimoni natural i arquitectònic? Solucions o fugides endavant?