Un comerç és una escola on a vegades es guanya... i d'altres s'aprèn. No vull donar una categoria estadística a les meves observacions, però crec que la pandèmia ens ha fet revisar la nostra valoració comercial. Botigues que abans eren gairebé invisibles han demostrat ser més necessàries que altres que consideràvem de més prosàpia; llàstima que moltes, segurament massa, han abaixat la persiana... i potser més d'una ha tancat perquè subsistia repenjada en la inèrcia dels vells temps, en similitud al desgraciat empresari del Cinema Paradiso, el senyor Giuseppe Tornatore, quan exclamava: "A nosaltres el futur sempre ens arriba tard!" 
De forma magistral, un experimentat botiguer de Reus escrivia les seves admirables reflexions en una publicació local: "Tinc molt clar que la meva feina està destinada a la persona que traspassa la porta, la qual tractaré pensant que amb el meu consell li puc oferir un servei per facilitar-li la compra. I, si decideix adquirir alguna cosa, procuraré que ho faci d'acord amb les seves necessitats i de manera satisfactòria". 
Les vendes per internet en l'aparador del qual diuen món global han fet seu el vell dogma de les grans empreses: "Hem vingut a guanyar; per participar ja hi sou vosaltres", però hi ha un pilar que cal tenir en compte: l'atenció, el tracte amable i sobretot el bon consell professional -del qual s'enorgullia el botiguer de Reus- que mai no podran fer aquestes companyies de comerç electrònic. Moltes vegades els clients no sabem el que desitgem fins que un bon venedor ens aconsella, i ara penso en les ferreteries i empreses de materials per a la construcció. Don Vito Corleone, a qui esmento com a "emprenedor" d'èxit, aconsellava filosòficament: "Intenta pensar com pensen els que t'envolten... si ho aconsegueixes, tot et serà possible". En el transcurs d'una conferència ocupacional, la directora d'una cadena d'establiments de productes de bellesa ens exposà una reflexió també prou enginyosa: "A la fàbrica fan els cosmètics, però nosaltres a les botigues venem esperança". Doncs sí.
A vegades el comerç tradicional descarrila en agafar el canvi d'agulles perquè no ha sabut trobar -o no ha sabut valorar- una persona amb idees, adaptada al projecte que cal fer per aconseguir la reactivació, algú que ensenyi a vendre el que la competència no sap vendre. Un bon tracte pot començar quan el client diu que no. La garantia que es crea entre el comprador i el venedor amb ofici és un joc de reciprocitats i filosofia. Xerrant amb comercials jubilats escoltes opinions prou engrescadores: "Uns diuen que tots venem alguna cosa. Que, si li dius la veritat al client, mai oblidaràs el que li has dit, o que, quan compres un pis, compres també els veïns". 
Prou que sabeu que a la botiga, a la cafeteria, al comerç de confecció, a la gestoria, al taller, a la farmàcia, i tants més, entren autèntics depredadors del vostre temps, clients egòlatres, xafarders, indecisos, xerraires..., però també una gran majoria de clients vitamina, als quals és un goig atendre. En el món del comerç hi ha tantes realitats com punts de vista i, tant darrere del taulell com davant de les muntanyes, el punt de vista és el que crea el paisatge.