Com canta Lo Pardal Rocker, "som de l'oest". Un oest àrid, al límit entre desert i bosc, on els estius són de foc. Aquest paisatge estimat pateix any rere any l'amenaça creixent del canvi climàtic. Un canvi climàtic que ens porta clima extrem, on no sap ploure i on encara fa més evident allò de les dos estacions del clima d'interior. Factors que porten el nostre territori que esdevingui cap cop més procliu a patir incendis forestals com els que fa uns anys van afectar greument Maials i Llardecans.
A aquest clima extrem cal sumar-hi la despoblació i la pèrdua gradual dels nostres pagesos. Així, es van perdent terrenys de cultius que actuen de tallafocs i el manteniment de camins que permeten moure els serveis d'emergències.
És d'aquesta debilitat que cal fer-ne una oportunitat a partir de posar en valor el manteniment forestal del territori i el seu aprofitament en forma de biomassa. Crido des d'aquí ajuntaments, consells i Diputació a promocionar projectes de manteniment forestal que creïn llocs de treball al territori i permetin mantenir un paisatge únic a Catalunya.