Fa pocs dies vaig llegir l'entrevista que el digital Catorze va fer a Joaquim Juvert, un neuròleg de vuitanta-tres anys. Molt recomanable i no apta per a perfils ultracatòlics. A mesura que avançava la lectura trempava més i més. Em trobava davant un pensador lliure. Un home que ha perdut la por, si és que n'ha tingut mai. Una manera lúcida d'encarar la vida. Un miratge si ho contrastem al comportament habitual. M'hi han fet pensar les celebracions d'alguns ara que han alçat bona part dels peatges, inclòs el de les Garrigues. Em provoca certa vergonya i em fa sentir part d'una societat on les classes encara són extremadament marcades. Quaranta i tants anys i no hem estat capaços de plantar-nos a rebentar els peatges tret de l'intent frustrat durant la temporada del no vull pagar. De la mateixa manera no som capaços de plantar-nos per defensar la llengua, la pagesia, les llibertats individuals i col·lectives d'un poble i dels que no tenen poble. Com a mínim tinguem la decència de no fer veure que hem assolit una victòria, perquè els que porten embutxacant-se un dineral durant tot aquest temps d'autopistes de pagament, tingueu-ho per segur, s'estan fotent un tip de riure a costa de totes i tots.