Doncs no és pot dir que hagi començat amb massa bon peu. I el mal vent, com sempre, torna a bufar d’Espanya. Que aquest noiet que es s’autodefineix d’esquerres i progressista i que s’anomena Rodríguez Zapatero, s’hagi posat entre cella i cella, i quines celles!, amargar-nos la vida amb mesures tan negatives per a les nostres butxaques, no són, precisament, notícies que convidin a fer Festa Major. Només encetar l’any ens arriba el primer cop de puny, directament als endolls. L’augment tarifari d’un 10% en el rebut de la llum és un atracament a mà armada en tota regla. Un augment que no arriba sol, perquè se suma a l’augment del gas, una altre atracament i aquest per asfíxia. I com sempre acostuma a passar, les males notícies van acompanyades... per unes altres males notícies. I així el President d’aquesta Espanya que ens fueteja fins a l’extenuació, ens amenaça, i més que amenaça es pot dir que és una realitat anuncia, amb l’allargament de l’edat de jubilació, la congelació de les pensions i l’aprimament altra volta dels nostres esquàlids salaris. Apa, vinga, que això és un festival!. I aquestes mesures a qui afecten?. Doncs, ves per on, a tothom, però, bàsicament, als de sempre: als pobres assalariats, a la classe mitja, als pagesos, als aturats i a la gent gran. Són aquests els que sempre paguen el plats trencats. Fa pocs dies, el diari SEGRE anunciava en la seva editorial allò que tots ja sabem: al nostre voltant, tocant a casa nostra, hi ha més pobres que mai. Hi ha moltes famílies que ho estan passant molt malament. Tot i que, deia aquest diari, que aquestes dates nadalenques conviden al consumisme, seria bo de recordar que no tot és opulència, que la crisi que patim, ha provocat l’augment de la pobresa i que a les nostres comarques, també a Les Garrigues, hi ha un set per cent de la població que necessita ajuda. Fins i tot per menjar. I mentrestant Zapatero anar tocant el voraviu augmentant productes de primera necessitat com són la llum i el gas. Eixelebrats!. Aquest any que tot just ha començat a caminar ens exigirà seny i no rauxa. Mal vent com sempre aquest que ve de ponent. Ja ho diuen: de ponent, ni vent ni gent. Com és que en lloc d’anar alimentant l’obesitat d’aquest monopoli elèctric, Espanya, què és la que té les competències no es planteja que ha arribat el moment de parlar sobre el model energètic?. Sort que se’n diuen d’esquerres!. Mentrestant a Catalunya el nou govern ha començat el seu viatge. La travessa promet. Un govern que ens necessitarà a tots. Perquè el vaixell arribi a bon port. Bon any 2011!.