Els balls de Festa Major no m'han agradat mai. Bé, els balls de Festa Major viscuts al meu poble. Un poble petit amb orquestra pregravada i els hits de sempre, els espanyols. Els no te vayas de Navarra, els Islas Canarias i un Paquito el chocolatero per animar. Per acabar ben amunt. Vestits de nit i una cantant despampanant. Clar que hi ha cantants baixets, grassos i calbs, però la qüestió no és cantar bé, la qüestió és que l'espectacle sigui antic, desfasat i en castellà. Quan s'acabarà aquest despropòsit? Quina és l'última generació que marca el canvi de cicle? Quants anys més durarà la inèrcia?

El Josep era alt, fort i valent. Un insurrecte que escoltava rock i que va acabar fent balls de saló. Res a dir. Que el rock casca els malucs és una cosa que sap tothom, però, no pots canviar el Satisfaction per una Barbacoa. El Josep és una víctima, va ser arrossegat i finalment engolit per aquest format. I llavors, en un moment de debilitat penso: seré el següent? Acabaré comptant els passos i evitant xafar la meva parella de ball? Doncs ja us dic ara que amb aquest format això no passarà. Bé, de fet, estic segur que ja no passarà amb cap altre format perquè ja hem desconnectat. Ja no anem a aquests balls i ja no sabem què s'hi canta. Podria ben bé ser que aquest escrit estigués absolutament desfasat. Que ja s'haguessin abandonat aquests temes rancis i ara es toquessin temes actuals, diferents i que aspiressin a sorprendre algú. Que el saber cantar s'imposés sobre els lluentons, que el ritme i la improvisació s'obrissin pas entre la grandiloqüència dels grans escenaris i que l'espectacle fos més proper que internacional. Però ja no ho sabrem. Ja no hi som.