Pràcticament des dels seus inicis, ara fa uns 17 anys, l’Ateneu ha estat vist com una entitat més de les Borges, en oposició al caràcter comarcal que sempre ha volgut tenir i pel qual va néixer. És cert que l’Ateneu té la seva seu, el casal Marino, a les Borges, cosa que no és cap extravagància, i també és cert que bona part de les persones fundadores –no totes- eren de les Borges. Però aquest no és el problema, sinó la pròpia naturalesa de l’entitat. I és que hi ha ben poques associacions, per no dir cap, d’àmbit comarcal a les Garrigues. Això dificulta moltes coses, entre elles el funcionament intern de l’entitat i la seva projecció externa. Perquè, no ens enganyem, si ja és prou meritori implicar-se en iniciatives locals, encara ho és més fer-ho a nivell comarcal, organitzant actes fora del teu municipi i tenint sempre la comarca en ment.
Malgrat tot, durant 17 anys sempre hi ha hagut gent disposada a fer-ho; gent que a vegades era majoritàriament de les Borges i gent que, com passa amb la junta actual, és majoritàriament d’altres pobles garriguencs (Juneda, Cervià, la Granadella, Llardecans, el Cogul), però sempre amb el mateix esperit: treballar voluntàriament per la defensa del territori i la seva cultura com una manera de treballar pel país. Amb la idea d’un model territorial cohesionat s’han fet multitud d’activitats i campanyes, ja sigui fent front a agressions com els abocadors de Juncosa o Vinaixa o els parcs eòlics, reivindicant eixos vertebradors com la carretera C-233, demanant serveis socials com un CAP comarcal en condicions o un jutjat de primera instància, organitzant una oferta lúdica amb grups de rock garriguencs, valoritzant els productes comarcals amb el Centre Català de l’Oli, etc. A més, les activitats puntuals tampoc s’han limitat mai a la capital, i només en els darrers dos anys, per exemple, s’han organitzat actes a Cervià, l’Espluga Calba, Llardecans, els Omellons, Juneda, Arbeca, Castelldans, l’Albi, Maials o la Granadella. En definitiva, si l’Ateneu fos només l’Ateneu de les Borges i treballés en clau estrictament local, segurament moltes d’aquestes coses –amb els maldecaps associats- se les hagués estalviat. I no ho ha fet. La realitat és aquesta i els prejudicis són els que són. Està en mans de cadascú optar per una cosa o per l’altra.