Els dissabtes al matí passo a recollir la cistella de fruita i verdura del Josep i la Glòria. Quan arribo n'hi ha unes quantes de disposades sobre el mostrador. Cadascuna ve una amb el nom del client i el preu desglossat per varietats. Una de les gràcies de la cistella és que de tant en tant em trobo alguna peça que mai hauria comprat al mercat per mandra a aprendre com cuinar-la. Però quan te la trobes dins no queda altre remei que espavilar-se. Afortunadament internet està ple de receptes. Un altre avantatge són els aliments de temporada, que condicionen el paisatge. Sobretot els colors i les olors. Amb la tardor, les carabasses, els moniatos, les castanyes, les magranes, els codonys... Ma mare fa una coca de codony que fa vindre salivera només de pensar-hi. Escrivint aquest article la reclamo. Com que soc lluny li hauré de demanar que me n'enviï un tall per correu postal. Tot i que diu que ve una crisi energètica sense precedents que limitarà el transport. Doncs que vingui. Potser no ens quedarà sinó acostumar-nos-hi i tornar a la vida lenta d'antany. A torrar les castanyes al foc joliu, que és com s'han de coure, i no al microones. Perquè, al mateix temps que les mengem, convé sentir el perfum de la pell mascarada. Només així el ritual és complet.