Tenen clar els pagesos, que allò que cobraven els titulars de determinades superfícies que havien tingut d’oliveres, d’ametllers, de cereals, de vedells, d’ovelles, de vedells de llet.. etc, s’ha acabat? Cal aclarir-ho ràpidament, ja que unes perspectives de futur dominades per la confusió limiten les noves inversions en innovacions. Hem escollit en el titular d’avui el lema de “Tot és molt confús”el titular d’un programa de Catalunya Radio, que és un senzill reflex del pensament ètic, econòmic i social de la majoria de població i empresaris. La PAC s’hi afegeix a tot aquest magma de confusions amb una colla de propostes radicals però molt clares, que no s’han assumit prou i que la mateixa Unió Europea, desprès s’intenta amagar amb frases i buits, que la fan incomprensible. L’any 2011 serà doncs l’any de les discussions entorn de la Reforma de la PAC. Els Drets de Pagament Únic que rebien determinades superfícies s’han acabat, almenys calculats com fins ara. amb totes les pertorbacions que suposa. El model del futur és clar des de fa temps, acabar amb els ajuts a les produccions, i substituir-los amb altres ajuts relacionats amb les dificultats territorials, amb nous models de producció més respectuosos amb la natura i amb nous models de producció en els que la qualitat és prioritària. Tot això sense augmentar el pressupost destinat a l’agricultura. Tampoc s’ha d’oblidar que cada vegada hi ha menys agricultors, que les superfícies dels que es queden augmenten i per tant la mitjana d’ajuts per explotació a tot Europa augmentarà. No cal oblidar tampoc els greuges entre els agricultors segons els països i fins i tot de regions d’Europa, no les diferències que clamaven el cel. Evidentment hi hauran agricultors que hi perdran molt, i d’altres que guanyaran. La confusió dins dels propis països, regions i sindicats seran dures, i les manifestacions de descontent previstes. És per això que cal anar preparant l’esdevenidor i ens hem de donar pressa, a establir les zones amb dificultats, els conreus que protegeixen la natura i la diferenciació de la qualitat. Les Garrigues, la “Palestina Catalana”, que sempre ha sofert de les seves limitacions de sòls, clima i dificultats de venda, s’ha de començar a definir clarament. Som una comarca que ha de rebre ajuts per les dificultats territorials, pot rebre ajuts per la salvaguarda dels paisatges i de la natura i seria benvingut un ajut per la gran qualitat dels seus productes. Però això ho hem de defensar a partir d’ara, evitant declaracions confuses com ha fet la Federació de Cooperatives Agràries, que parla de 40 milions de pèrdues per la nova PAC, un sindicat diu que és poc social quan encara no hi ha res lligat. Això si la reforma de la PAC queda clar que no s’ha fet per garantir els preus. S’ha de negociar, tot recordant que cal bastir un model més just i igualitari, recordant que prop de la meitat de pagesos de Catalunya no rebien ajuts pels Drets de Pagament Únic (vinya, fruiters, horta,...). En tot cas cal desitjar a tothom, un Bon Any, i un Bon Govern nou, perquè el 2011, seguirà sent un any difícil. “Tot és molt confús”