De vegades, la millor manera de saber si en un país es compleixen les normes és comprovant el seu grau d'incompliment. Amb la meva dona calculàvem l'efectivitat de la prohibició de beure alcohol en països musulmans segons el preu al mercat negre. Per exemple, a Iran una ampolla de cervesa és bastant cara i una ampolla de ginebra, a part del preu astronòmic, requereix una intensa cerca pels racons de l'enorme basar de Teheran. Al mar Caspi era més barat el caviar, robat pels treballadors de les factories, que no pas una cervesa.

Al Iemen, tot i ser extremadament rigoristes, degut a la corrupció és fàcil trobar alcohol. Buscant-ne, vàrem contractar un contrabandista amb l'Aràbia Saudita de xampany i whisky el qual ens havia de portar, disfressats de iemenites, a aquell país. Ja ho teníem a tocar quan uns militars ens van encerclar amb totterrenys amb potents metralladores fixes. Ens van detenir i traslladar a un campament. Potser va ser millor, donat que la desèrtica frontera entre els dos països és el lloc del món amb més mines amagades i de tant en tant n'explota alguna al pas d'un vehicle.

Després d'un dur regateig, el nostre alliberament va ser barat. Per a l'oficial una caixa de vi egipci i per als soldats menjar i cervesa, òbviament sense alcohol i molt barata, comprats a dos joves d'una minúscula botigueta d'un poblet els quals, contents d'exhaurir de cop les existències, ens van deixar jugar una estona amb els seus fusells Kalàixnikov. Fins que els militars ens van deixar marxar, la meva dona i jo intentàvem resguardar-nos del fort sol sota un únic arbre, competint per la poca ombra amb una vintena de soldats, feliços de beure cervesa ja mig calenta i indiferents a l'estrèpit dels helicòpters que volaven damunt nostre a molt baixa alçada i que s'aturaren a uns cinc quilòmetres per bombardejar una tribu rebel.