Recordo amb nostàlgia l'any 2006, l'últim any de forestals a la Universitat de Lleida. Just durant l'últim mes de curs vaig veure una oferta laboral seriosa en què una empresa buscava un perfil amb les meves característiques acadèmiques. Tenia poca experiència professional, res més enllà de quatre classes particulars i fer de monitor de menjador en una escola religiosa de Lleida. Finalment, vaig aconseguir la feina i em vaig introduir en el món laboral amb moltes ganes i empenta. Els primers mesos em vaig mostrar obert, sincer, rebel, actiu, crític, despert..., i vaig aprendre que per aquesta via només cultivava enveja i recriminacions.

Vaig marxar pitant de la feina i em vaig fer autònom, just farà 15 anys aquest setembre vinent. Un camí descomunal, ple de reptes, decisions vitals i grans companys i col·laboradors. M'agrada dependre de mi mateix, m'agrada no tenir límit, m'agrada que el futur depengui del que vulgui fer avui. M'agrada ser autònom i em sento orgullós que el món rural també en sigui ple. No defallirem.