Si pensem en construccions i cabanes de les Garrigues, de ben segur que automàticament ho associarem a les construccions amb pedra. Tot i això, hi ha un altre tipus de construcció tradicional (especialment al nord de la comarca) que, tot i estar ben present, sol passar més desapercebuda: la tàpia. La tàpia és un tipus de construcció feta, normalment, amb terra tractada i premsada.
A poc a poc, les cabanes, els murs de les eres, etc. es van ensorrant i van desapareixent. Recentment, m'he adonat de l'esfondrament de dues cabanes al terme de Juneda: una a la partida dels Quadrats i l'altra, al camí de Borges. Ja feia temps que es veia a venir aquest final. Tot i així, causa un gran impacte visual veure com s'ensorra part del paisatge. Un patrimoni que igual que la petita pagesia va desapareixent. Realment, mantenir aquella cabana en un racó del tros o aquell arbre de l'espona que dona ombra és un acte de resistència enfront de l'agroindústria i una mostra de respecte cap als nostres padrins.
El 25 i 26 de març, a la casa Canal de Mollerussa, es van celebrar unes jornades d'àmbit nacional per posar en valor les construccions amb tàpia. En aquest congrés participà Joan Cornudella, amic, col·laborador d'aquest diari i descendent de família de tapiadors. Amb en Joan coincidim en la idea que, si no ens comencem a mirar aquestes construccions amb uns altres ulls, acabaran totes a terra, material amb les quals estan fetes. Potser caldria inventariar-les, avaluar-ne l'estat i si se'n fa ús o no. Després caldria proposar actuacions per a les que estan en mal estat i/o en desús. Un bon exemple és cal Sinén, centre d'interpretació a l'estany d'Ivars-Vilasana, o la proposta de rehabilitació de les antigues escoles republicanes d'Ivars d'Urgell. Un edifici històric de tàpia que se salvarà de l'enderrocament i que es convertirà en la nova seu consistorial.