l llarg del passat cap de setmana de Sant Isidre, i més concretament els dies 13 i 16 de maig, un dels focus de l'atenció de la comarca fou Cervià de les Garrigues amb motiu dels dos concerts que va oferir Manu Chao. De la seva actuació, posteriorment en parlaré.
Feia temps, uns quants anys m'atreviria a dir, que Cervià no havia tingut una cobertura mediàtica tan important; premsa, ràdio i reportatge a la televisió de Catalunya en horari prime time al TN Migdia. Almenys va ser per una bona causa.
Pels que som uns romàntics de la història, com un servidor, em va venir molt de gust i alegrar enormement la recuperació d'un topònim gairebé oblidat o en desús al poble. Els dos concerts de l'artista s'anunciaven en el cartell promocional que es realitzarien a la Sala Univers, un espai que, des de fa anys, se cita o coneix simplement com a La Sala.
Doncs bé, en aquest local, que en els dos dies de concert programats al llarg de la Festa Major, es van encabir unes 500 persones, aproximadament, i és un dels més emblemàtics del poble amb gairebé cent anys d'història.
Pocs dies després de la proclamació de la II República, l'abril del 1931, s'inaugurava aquest edifici amb planta baixa, envoltada dels populars "palcos", primer i segons pis (galliner). Poc rastre, per no dir cap, en queda de la façana original, però l'interior encara respira una certa flaire duna nova època, d'un període de canvi que anunciava i que havia de ser el nou règim polític. La Sala Univers es convertí en l'epicentre de les activitats ludicoculturals del poble i un referent de la comarca per les obres de teatre que s'hi representaren, sarsueles, balls de festa major... Una idea i iniciativa de l'empresari local Bonaventura Espasa.
Per cert, aprofito aquestes línies i aquest altaveu per reivindicar la reutilització d'aquest excel·lent i originari nom de l'espai, o almenys que s'utilitzi en els cartells i tríptics per anunciar els actes que s'hi puguin fer en un futur.
Aquests dies reflexionant sobre el tema i pensant en actuacions musicals reeixides i impactants al poble i a la Sala Univers, és a dir, que havien creat tanta expectació com aquest últim, em venen al cap uns quants grups o artistes que actuaren als anys setanta, principis dels vuitanta: Los Mismos, Phil Trim, Lone Star o Rocky Muntanyola, que jo recordi.
El concert de Manu Chao, personalment, i segurament per la immediatesa, crec que va ser punt i a part. Per la passió, personalitat, entrega, professionalitat, connexió, senzillesa, carisma, empatia. Les seves cançons en format acústic anaven destil·lant, a mesura que avançava el concert, un creixent optimisme que et portava a moure't i corejar les lletres de les cançons, tot amb una barreja de bonhomia, companyerisme i simbiosi entre els assistents i artista. En definitiva dues hores i mitja per deixar anar les males sensacions, les tensions, els estressos... i a la sala es va crear un univers de bon rotllo.