Ara que ja hem passat l'equador de l'estiu i ens apropem perillosament a la tardor amb tot el que això comporta, comença a ser moment -potser encara massa prematurament- d'analitzar com ens ha afectat l'època més potent d'aquest any en la majoria dels seus vessants.  Quatre o cinc cops l'any, fer una ullada a allò viscut durant les últimes setmanes per entendre què ha passat és una tasca que m'impressiona, ja sigui perquè han estat setmanes plenes d'intensitat i d'emocions o bé perquè, al contrari, ha sigut un període rutinari fins al punt d'esdevenir gairebé fictici.  L'estiu sol ser un intent de compaginar descans, festa, amics i feina fins al punt que aquest cercle es transforma en una rutina embrollada en què no se sap discernir si s'està treballant de festa o s'està descansant durant la feina. Tot i això, una cosa és clara: malgrat que cadascú s'ha d'adaptar als horaris que li toquen per un motiu o per un altre, tothom té ganes de fregir-se durant un parell d'hores a la piscina del poble o de treure el cap durant la festa major a veure què passa amb tot l'embalum desplegat a la plaça.  De tota manera, la nostra participació en la vida social estiuenca estipulada no és que sigui gaire important, perquè al final, tant si hi participem com si no, l'únic que ens quedarà és esperar que passin tres o quatre mesos més per tornar a pensar en què hem fet recentment -i amb sort deixar que això ens arrenqui un somriure-.