Fent un tomb per als nostres pobles és fàcil veure com, a base del temps, moltes de les cases que fa no tants anys estaven plenes de vida es van quedant buides a poc a poc. És una sagnia que es va produint a ritme constant, a la qual fins que no posem nombres no n'apreciem la magnitud.

Segons l'Idescat, el poble de Sunyer compta amb 334 habitants empadronats, el 23,35% dels quals són d'origen immigrant, també segons l'Idescat. Tanmateix, si fem un recompte casa per casa, els resultats es veuen d'una manera sensiblement diferent. A Sunyer, jo hi haig comptat un total de 123 cases. D'aquestes, n'hi ha 37 que ja estan del tot buides, amb diferents estats de degradació, però la majoria sense amenaçar ruïna. A continuació, hi tenim el gruix important: 45 cases on viu una sola generació de gent, és a dir, sense perspectiva actual de continuïtat (és cert que la casuística de cada llar sempre és diversa, però vist des de fora això és el que es veu: 45 cases on resideix gent gran, els fills dels quals viuen fora; majoritàriament a Lleida). I finalment, la resta, 41 cases amb diferents generacions convivint-hi.

Així doncs, la perspectiva és que d'aquí a molt pocs decennis, si no hi ha cap canvi, el 66% de les cases del poble es quedaran buides. Amb aquestes xifres caldria preguntar-se per què s'aplica la mateixa política urbanística de contenció, tant a pobles com a ciutats, però això sol ja donaria per uns quants articles.

I finalment una última dada: actualment, l'escola del poble de Sunyer no es troba en perill per falta d'alumnes. L'ímpuls que hi ha donat l'última fornada d'immigració fa que en aquest sentit es pugui estar tranquil. Tanmateix, si tots els que ja no vivim al poble hi haguéssim portat els fills, el resultat seria igualment aclaparador: hi hauria 32 alumnes més.