La comarca ha perdut més de 800 autònoms en 14 anys. Ni més ni menys. L'economia garriguenca cada vegada pivota més sobre els assalariats. No sols passa aquí, és general. Les generacions nascudes a la postguerra, al moment d'incorporar-se al mercat de treball es van caracteritzar per l'anhel d'emprendre en el marc d'un cicle econòmic expansiu: companyies de paletes, tallers, pagesos, comerços... Primava la il·lusió de ser "amo" i construir i fer créixer un negoci des de baix, amb tots els neguits i problemes que suposava, i alhora, amb tota la creativitat i força que requeria. La generació següent va ser la primera a acudir a la universitat d'una manera més o menys massiva i ja va ser diferents. L'hàbit que, fins llavors, en una empresa familiar solia implicar el relleu generacional va experimentar un gir: al torn que les càrregues laborals, la pressió impositiva i les comoditats anaven creixent, els joves van començar a cobejar de treballar una entitat bancària, en una empresa gran o, en general, en feines més estables quant a remuneració.

I, després d'això i fins avui, què? Dos grans canvis de fons que ho anticipen: el desplegament progressiu de la globalització fins a latifunditzar la major part de sectors econòmics i productius; i el creixement i engreix de les administracions. Resultat? La irrupció de les vocacions de "treballadors públics" i treballadors "a compte d'altri"; en les seues tan diferents variants que van des de les més vocacionals fins a les purament funcionals. En el cas de la tradició funcionarial, a Catalunya és absolutament recent i, en percentatges, el nombre de funcionaris a les Espanyes duplica o triplica les ràtios catalanes. Però, sigui com sigui, en la majoria de joves s'ha imposat el model de servidor públic o empleat "a fer les hores", i això implica menys autònoms i emprenedors; i més coses. Independentment de les transferències de recursos públics entre comunitats i regions tan desfavorable per a Catalunya, el cert és que un país, per prosperar, necessita crear cultura de treball i riquesa, cultura d'emprenedors i empresaris, i cuidar-ho, començant per les comarques.