Ara que s'atansen períodes electorals surten veus que plantegen la necessitat de canviar les lleis i normes, que permetin que la llista més votada governi la institució per a la qual s'han convocat els comicis. Amb el sistema electoral proporcional, al costat d'una diversitat de partits i d'una fragmentació dels espais polítics tradicionals, cada vegada és més difícil obtenir resultats amb majories absolutes que facilitin governs monocolors i, com hem pogut comprovar en els darrers anys en tots els nivells de govern, són necessàries complicades negociacions per arribar als pactes que permetin investir els alcaldes o presidents. 

Tot i això, hi ha una notable diferència entre el sistema emprat per elegir els alcaldes i l'establert per investir el president de la Generalitat o el del Govern. En les institucions locals surt elegit alcalde o president el candidat que aconsegueix majoria absoluta de vots en una única votació i, si ningú l'obté, de manera automàtica és proclamat el cap de la llista més votada. En canvi, el president de la Generalitat i el del Govern necessiten obtenir majoria absoluta en la primera votació del Parlament o del Congrés dels Diputats i, si aquesta no s'aconsegueix, cal procedir a una segona votació en la qual és necessari que els vots afirmatius siguin més que els negatius. Si això no es produeix i en el termini de dos mesos tampoc, es dissol la cambra legislativa i es convoquen automàticament noves eleccions. 

Les dificultats per aconseguir pactes en les darreres eleccions generals i en algunes comunitats autònomes i el temor que això es pugui repetir en les properes han fet sorgir, des de la dreta política, una proposta impossible d'aplicar sense canviar radicalment les lleis electorals i, parcialment, la Constitució i l'Estatut. Es demana que en totes les eleccions, a partir de les locals i autonòmiques del proper mes de maig, la candidatura que obtingui més vots pugui investir automàticament l'alcalde o el president de la institució que sigui i, per tant, que la governi encara que no disposi de la majoria de regidors o diputats necessaris per fer-ho. 

El Sr. Feijóo predica el que no practica, ja que en diverses ocasions el PP ha governat en ajuntaments i comunitats a partir de pactes que han deixat a l'oposició la candidatura més votada i, també és cert que això ho han fet, en diferent mesura, tots els altres  partits; ara bé, sense posar en qüestió aquest procediment que és perfectament legal i normal en el nostre sistema democràtic.

A Catalunya i Espanya, de manera similar a molts països del nostre entorn, els governs i els seus presidents o alcaldes, són elegits per les cambres representatives o els consells municipals. Una altra cosa són els països on aquests, mitjançant una fórmula igualment democràtica de sistema majoritari o de segona volta, són elegits directament per la ciutadania en unes eleccions específiques i als qui se'ls atorga unes significatives competències directes. 

Així doncs, si no es modifica el nostre sistema electoral, i per fer-ho cal un consens polític que avui no existeix, continuarà vigent la normativa actual i seran els regidors qui elegiran l'alcalde i els diputats els qui elegiran els presidents. Posem l'exemple d'un municipi de 900 habitants on hi ha 3 candidatures per escollir 7 regidors i els resultats n'atorguen 3 a la llista més votada, 3 també a la segona, però amb menys vots i 1 a la tercera. Imaginem que la primera sigui "conservadora" i la segona i tercera, "progressistes", o al revés, és igual. Com podria governar automàticament la primera llista, si en els plens de l'ajuntament l'oposició seria majoritària i podria bloquejar totes les propostes del govern i imposar les seves? No és millor permetre un acord entre aquestes dues que faciliti una majoria de quatre regidors i doni major suport i estabilitat al govern? Aquest sistema pot ser millorable, però l'alternativa proposada és pitjor.