Es publicava al Som abans d'acabar l'any 2022 la primera part d'aquest article fent esment dels antecedents de la revista El Cérvol, és a dir, explicant quines foren les seves arrels. Un cop arribats al 2023 i concretament el mes de març, ja podem dir que el Butlletí Local El Cérvol compleix 50 anys. Cap més revista de la comarca ha tingut un període tan longeu. Per als mateixos habitants de Cervià, els socis i col·laboradors de la revista, molt probablement aquesta celebració no els porti a fer les reflexions pertinents del que això suposa, segurament perquè ja està tan normalitzada la seva publicació de forma bimensual que forma part del paisatge cervianenc del dia a dia.

El març del 1973 es començava a bastir el pilar més important de la cultura del nostre poble i..., en català, quan el llarg braç del franquisme l'amenaçava constantment amb la pressió de la Llei Fraga (la Ley de Prensa i Imprenta de l'any 1966), que malgrat ser més laxa, d'entrada amb la llibertat d'expressió, l'última paraula encara la tenia el règim si considerava que allò que es publicava infringia els límits, sense tenir clar quins eren aquests i, per tant, de forma indiscriminada i arbitrària, els censors de torn podien tancar qualsevol publicació.

Els capdavanters decidirem posar-se una bena als ulls i tirar pel dret, saltant-se qualsevol normativa establerta pel fet de publicar una revista. Ni tràmits, ni papers, ni burocràcia. No volien ser controlats, però sabien el risc que corrien els seus iniciadors: estàvem segurs que cap autoritat local no faria el joc als seus superiors pertinents, però calia evitar situacions conflictives. Hi havia un perill clar i calia anar amb els peus de plom.

El Cérvol arribà a les cases amb quatre pàgines encapçalades pel dibuix d'un magnífic i majestuós cérvol realitzat per Josep Cuadrat i, a sota, una breu editorial: Iniciem aquest butlletí amb il·lusió i optimisme, i amb algunes idees concretes també, poques, després el temps dirà si poden ampliar-se (...). La segona pàgina era encapçalada per la secció “Projectes i homes”, on es feia una entrevista a l'aleshores batlle del poble. La tercera pàgina començava amb el títol “El Cérvol és de tots”, on es convidava a la col·laboració futura de tothom per a la continuïtat de la revista. A la mateixa pàgina la secció “Un poble que viu”, on hi havia una descripció de les activitats portades a terme al poble durant l'últim mes, esports, dansa, cant i la festa de l'arbre. L'última pàgina incloïa la secció “Cada mes un llibre” i el primer analitzat i comentat fou “Suècia, infern i paradís”, d'Enrico Altavilla. La Roser Carré, l'Anton-Josep Boqueres, l'Enric Gorgues o la Montserrat Rué foren els primers a escriure sota la batuta de mossèn Isidre Torremadé.

Aquell primer número fou repartit gratuïtament  a totes les cases del poble a fi que tots aquells que volguessin poguessin fer-se subscriptors i rebre els següents números per un preu de cinc pessetes. Començava una aventura amb un objectiu que s'ha mantingut inalterable al llarg d'aquests 50 anys: reflectir el màxims de fets que succeïen al poble, però sobretot que fos un punt d'opinió, d'expressió, de valoració, de crítica, és a dir, una tribuna oberta a tot allò que qualsevol col·laborador volgués expressar sense malmetre els drets de ningú. Que es convertís en un mitjà de diàleg obert a totes les persones i a tots els corrents nobles.

A la revista El Cérvol l'avalen, de moment, la publicació de 344 números, 290 socis dels quals 113 es reparteixen al llarg de la geografia catalana i alguns de fora. Després de 50 anys, la persistència i l'amplitud de pensament, la llibertat d'opinió i l'obertura d'idees, és un dels grans valors que ens està oferint “El Cérvol”, en una societat, la nostra, en què els valors són, cada cop, més difícils de trobar.