La digitalització de les aules ve de lluny. Ja fa més d'una dècada que ajuntaments, escoles i associacions de famílies feien esforços per comprar tauletes o pissarres digitals. Eines que sovint s'entregaren a alumnat i professorat sense que se'n conegués totes les possibilitats i sense que se'n dominés el funcionament.

Anteriorment, des del Departament d'Educació (o d'Ensenyament, nomenclatura que canvia segons el conseller i govern de torn) també s'havien invertit milions d'euros en compres d'ordinadors que han quedat obsolets; ja sigui per l'evolució vertiginosa de la tecnologia o per la falta de manteniment.

Aquest curs, el Departament hi inverteix de nou i anuncia, a bombo i plateret, l'impuls de la cultura i competència digital. Una inversió 200 milions d'Euros provinents dels fons Next Generation, segons publica el mateix Departament. Una inversió rebuda amb recances per part de la comunitat educativa que prioritzaria destinar els diners en altres necessitats: disminució de ràtios, millora d'instal·lacions…

S'aposta molt per a la digitalització. Pel meu parer, massa. Es mostren exemples d'aules del futur: classes amb  dispositius digitals per donar i per vendre; però on no s'observa ni un sol llibre. Paral·lelament, van desapareixent les biblioteques i les aules de ciències dels centres educatius per manca d'espai. 

En els quinze anys que porto en el món de la docència, penso que la capacitat de concentració de la canalla ha anat minvant i crec que la sobreexposició a les pantalles en resulta determinant. Opinió compartida, amb mestres amb més experiència. Cada cop resulta més difícil fer tasques que requereixin temps i paciència. Sembla que necessitin classes tipus TikTok: estímuls curts, breus, impactants, variats (o random, com dirien ells). Una prolongació de bona part del seu temps d'oci on es passen hores davant de les pantalles.

Evidentment, que des de l'escola no es pot donar l'esquena a la tecnologia; i l'ús d'aquesta, esdevé un component motivador per l'alumnat. Però sovint, s'hi aposta de forma impulsiva i per inèrcia sense tenir-ne clar l'objectiu i la relació de beneficis i costos. Avancem en direcció contrària; però tal com evoluciona la societat i la dependència vers les pantalles que tenim tots plegats, penso que les escoles haurien de ser un oasi que allunyi la canalla d'aquest soroll digital.