En el passat Som, M. Àngel Estradé escriu unes interessants reflexions sobre la importància de les eleccions municipals i la necessitat d'escollir bé els nostres representants en les diferents administracions que es decideixin en aquests comicis per tal d'aconseguir que els nostres pobles, comarca i territori surtin de l'estancament econòmic i de la recessió demogràfica actual i recuperin el dinamisme i la força que els faci créixer, avançar i situar-nos en nivells similars al del nostre entorn. Donat que les subscric íntegrament només puc que afegir-ne alguna més fruit, en part, de la meva experiència i sobretot de les ganes que tinc que es produeixi aquest redreçament.

En la tria dels nostres governants afegiria a l'honestedat, la sinceritat com a qualitats prèvies eliminatòries. I no em refereixo als incompliments de determinades propostes  electorals que, malgrat la bona voluntat, de vegades les circumstàncies polítiques o econòmiques no ho permeten, sinó a comportaments continuats, en l'àmbit públic o privat, que tendeixen a amagar la realitat, trair la fidelitat, judicar falsament, induir a malentesos i distreure l'atenció per tal d'eludir les pròpies responsabilitats o per endossar als altres allò que és fruit dels seus errors o de la seva incompetència. 

La capacitat de treball i la dedicació entusiasta a la tasca pel que s'ha estat elegit ha de ser, també, un requisit indispensable. Aquesta responsabilitat no pot exercir-se com un tràmit més, per obligació o amb desgana. El servei públic demana moltes hores de feina i sense il·lusió i, sobretot, sense coratge per afrontar les dificultats que sovint es presenten, no paga la pena presentar-se com a candidat o candidata.

L'empatia és una virtut cívica imprescindible en qualsevol governant. És la capacitat de posar-se en el lloc dels altres, de conèixer les seves necessitats, de comprometre's amb els que més ho necessiten, de saber escoltar, d'acceptar les crítiques i d'actuar sense sectarisme pensant sempre en el conjunt de la comunitat a la qual se serveix i no només en la part que ens és més propera.

Saber planificar a mitjà i llarg termini tot atenent les necessitats del present és una obligació que cal exigir dels responsables públics. La gestió del dia a dia i la preocupació excessiva per l'impacte de determinades decisions en els resultats electorals, no ajuda a la reflexió serena sobre allò que cal impulsar avui perquè tingui efectes concrets demà o passat demà. Aquesta planificació de les accions a desenvolupar en el futur s'hauria d'aprovar amb consens polític i social per tal que no l'afectin els possibles canvis de majories de govern, ja que massa sovint quan aquests es produeixen, es modifiquen també objectius i prioritats estratègiques, que llavors mai s'acaben de materialitzar.

També ho és preveure, abans que es produeixin, les conseqüències de les decisions adoptades. Sovint, sigui per compromisos electorals, demandes populars, interessos de grup o per necessitats objectives, es prenen mesures o s'executen projectes i obres, que generen efectes no desitjats sobre conjunt de la col·lectivitat local o territorial. El perill de l'endeutament quan afecta la prestació de serveis generals; els impactes sobre la cohesió social d'algunes taxes, preus públics o tributs; les noves necessitats de mobilitat que produeixen els equipaments i les modificacions viàries; el consum excessiu de recursos naturals escassos en serveis no essencials o els inconvenients d'algunes prohibicions sobre l'activitat econòmica local, etc. cal tenir-los presents, incorporant el rigor i la prudència a les virtuts cíviques que cal exigir dels nostres representants.                  

En definitiva, es tracta de demanar i acceptar un doble compromís: el nostre de participar i d'escollir amb tota responsabilitat a qui deleguem part de la nostra sobirania i el dels electes d'assumir el mandat que se'ls atorgui amb la seriositat, el rigor i la voluntat de servei que els ciutadans ens mereixem.