La passada vigília de Sant Jordi es desenvolupà una nova jornada de descoberta i reivindicació de l'Espai d'Interès Natural dels Bessons. De la mà d'Els Manelets i la Banqueta Xics (seccions infantils de dos entitats de forta solada del nord de la comarca com són el Centre Excursionista Borges Garrigues i l'ADPN la Banqueta), una trentena de caminadors, petits i grans, trescaren per camins i senders del massís dels Bessons. Un paisatge ben característic, amb un mosaic agrari i forestal que resulta fàcil d'associar a la fisonomia de l'indret. 

Recentment, i no gaire lluny d'on passejàrem, aquest mosaic del qual parlàvem sofrí una forta agressió arran d'una plantació de pistatxers d'una gran companyia (vegeu SomGarrigues, núm. 604). I aquí és on anem al títol d'aquesta columna. Qui ha de vetllar per mantenir el nostre patrimoni natural i arquitectònic? Sovint, ens trobem que, si no es reivindiquen, reclamen i denuncien aquestes males praxis des d'entitats com les nostres, aquests actes queden impunes.

En un article semblant, el 2020 ja denunciàvem la desídia política i la passivitat de l'administració. No poden limitar-se a compartir imatges bucòliques a les xarxes, promocionar rutes o plantar simbòlicament alguns arbres. Per això, durant el transcurs de la caminada és va llegir el Manifest del Racó del Pom, que, a més d'alertar dels perills i problemes associats que pot provocar que les terres de les nostres partides passin en mans de grans empreses agroindustrials, reclamava tres punts: la creació d'una comissió de territori, la incorporació de la figura del guarda rural i l'establiment d'uns criteris agronòmics i tècnics.

El fet i les reclamacions sorgeixin en plena campanya preelectoral de les properes eleccions municipals. És un bon moment de pressionar i reclamar que els governs municipals que surtin elegits (i el Consell Comarcal que es formi) apostin decididament per la defensa del medi ambient i que realitzin una política proactiva en aquest aspecte.