El parc eòlic de la Pobla de Cérvoles (dit així perquè aquest municipi en concentra la part substancial), ara en exposició pública, no és una instal·lació comparable en afectació a altres centrals eòliques en servei o projectades. Fins ara, a les Garrigues, les centrals eòliques s'han alineat, més o menys aproximadament, seguint els aiguavessants altiplanats respecte a la província de Tarragona, cercant les línies més enlairades i afectant l'anomenat fons escènic. El parc de la Pobla de Cérvoles va més enllà d'aquest patró "fitermenal" en el sentit que es disposa pel bell mig de quatre termes, en sentit Nord-Sud, davallant des de la serra de la Llena fins a gairebé els peus del massís dels Bessons. Ja no es tracta de tenir aerogeneradors als confins, repartint l'afectació amb la banda "d'allà". Aquests s'assenten el cor de la comarca, i amb un canvi d'escala dels aparells (amb els seus 200 m que dupliquen l'alçada dels existents) que perceptivament els faran omnipresents en un radi considerable. Quasi el podríem anomenar "el parc eòlic de les Garrigues". No cal dir que el potencial aprofitament del futur Parc Natural de Prades-Serra de la Llena per la banda lleidatana queda tocat.

A nivell català tampoc és un parc qualsevol. La potència eòlica instal·lada a Catalunya es concentra en dos grans eixos: la Terra Alta, i una línia gairebé contínua de 125 km, des d'Almatret fins a Rubió, a les portes d'Igualada. La immensa majoria de projectes actualment en tràmit es concentren a l'extrem oest d'aquesta línia (tram Almatret-Maials) i a tota la Segarra, ambdues àrees de topografia suau i òptima accessibilitat. El parc de la Pobla s'aparta d'aquest esquema en el sentit d'ubicar-se en una zona més accidentada. Però destaca sobretot per la seua grandària, 146,5 MW, i més encara, perquè s'implanta sobre l'únic espai que roman lliure de molins al llarg de l'esmentada línia de 125 km, és a dir, el darrer corredor biològic lliure per al pas de l'avifauna entre Lleida, Tarragona i fins a l'Anoia. Encara té una altra particularitat respecte a la resta. El seu promotor (actual, perquè, com passa sovint, la titularitat del projecte ha anat canviant de mans): Endesa. Les administracions hi han de negociar sovint i la seua capacitat de pressió és gran. 

Però no tots els projectes eòlics prosperen, al voltant d'un terç decauen pel seu impacte. De raons tècniques per fer front al parc eòlic de la Pobla de Cérvoles n'hi ha moltes i justificades. Ara com mai, seran determinants els fonaments, la procedència i el gruix de les al·legacions. La comarca s'hi juga molt. Molt més del que es pensa el comú de la gent.