Des que hem publicat Una terra d'oli. L'oli d'oliva de les terres de Lleida, em fixo en les xarxes socials de molins i cooperatives que apareixen al llibre. Hi tenen fotos dels aliments que potencien el sabor de l'oli -i viceversa-. I em pregunto: quina vianda lliga més amb l'oli? Quina és la millor amiga de l'oli? Hi ha la tomata amanida, el formatge, l'ou dur, l'espàrrec, l'enciam, la ceba i el pebrot verd cru.

Hi ha el pebrot verd i roig escalivats, la tomata i la carxofa al caliu, la carn rostida. Hi ha el salmó, l'alvocat, l'ou ferrat, tota mena de carpaccios. Hi ha l'esqueixada de bacallà, el saltat de verdures, la pasta fresca, el remenat d'all tendre i bolets. Hi ha les nous, les avellanes, les pipes i les panses. Hi ha la poma, la pera, la figa, el kiwi, el codonyat o la xocolata.

I hi ha el pa. Tendre, torrat o sec -per fer sopes-. De pagès, de vidre o de ronyó. De barra. Potser el més humil i popular dels aliments que es fan i es desfan. Però també el més fàcil, el més bàsic, el que més arriba a l'ànima, aquell que ens torna a l'origen. No hi ha pa sense oli, ni oli sense pa.