La Steph és de Londres i aquests dies ha descobert d'on surt una ametlla. Vam aturar el cotxe prop d'un ametller vell, arran de carretera. Vaig collir-ne dues o tres i vam anar desgranant les capes fins al fruit. Aquest procés va anar acompanyat de l'explicació sobre com, abans, quan no hi havia màquines, els processos manuals ocupaven bona part del temps de la gent. I en el cas de les ametlles algun carrer ple de borrassos al sol, també. Hores més tard, a Llardecans, a la plaça feien ball. Llardecans és un poble ballador, i al ball de tarda hi conflueixen múltiples generacions. A la Steph aquest fet la va sorprendre. Va acabar ballant un pasdoble amb el Robert. I una conga, també. Coses que passen als pobles.

Mentrestant havíem entaulat conversa amb el Josep en un dels bancs de la plaça. Vam regirar algunes anècdotes així com repassar les diferències entre el nostre ahir, el de quan érem més joves, i el d'ara. El Josep va dir allò de "semblem padrins" parlant d'aquestes coses. I sí que ho semblàvem. Però en el fons ens agrada, perquè els padrins (i les padrines) tenien temps per desgranar les coses. Perquè només quan desgranes arribes a l'essència. A nosaltres, per contra, ens han venut que tindríem un món més còmode. Potser sí que ho és, però a costa de coses boniques que han deixat o deixaran de ser.