Quan les problemàtiques socials s'exposen en xifres, tot és més fred, més llunyà, menys greu. I si són dades que fan referència a un àmbit territorial ampli, també. Tots aquests factors es donen en una notícia que, precisament per això, corre el risc de passar desapercebuda: que les Garrigues, el Segrià i el Pla d'Urgell van ser una de les zones amb més delictes d'odi entre els anys 2020 i 2022, uns delictes que majoritàriament tenien a veure amb LGTB-fòbia i amb motius ètnics, d'origen o racials. Els nostres municipis no són aliens a les dinàmiques generals, a l'onada reaccionària que s'escampa i s'institucionalitza arreu d'Europa, amb partits i governs que emeten discursos legitimadors de l'odi vers els col·lectius vulnerables. Ho detecten també els centres escolars, amb un augment de la intolerància, el masclisme i l'agressivitat vers el diferent.
Des del sobiranisme, moltes vegades es presumeix dels magres resultats electorals de les forces d'extrema dreta explícita, com Vox, o de la dreta espanyolista, com el PP o Ciutadans, formacions absolutament anecdòtiques a la comarca, però això no ens eximeix, ni molt menys, de la penetració social de certs discursos racistes, xenòfobs o homòfobs, uns discursos que sempre han trobat terreny adobat en èpoques de crisi social i manca d'oportunitats de futur, sobretot per al jovent. Per tant, si volem que aquests prejudicis no vagin fent forat, soterradament, fins que un dia esclatin en un conflicte obert ja difícil de gestionar, cal actuar. Sense deixar de vetllar per la cultura i la llengua que ens fan nació, cal posar també al centre la cohesió social el reconeixement mutu, el respecte, l'empatia i la solidaritat. Certament, hi ha gent i col·lectius que ja hi treballen, i caldrà reforçar-los.
Val a dir que aquelles dades són de quan Garrigues, Segrià i Pla d'Urgell eren una sola àrea policial i, per tant, amb la ciutat de Lleida -i la seva complexitat- inclosa. Ara, Garrigues i Pla en són una i Segrià una altra, cosa que molt probablement faria variar les dades. Tot i això, ningú està exempt de l'onada i val més prevenir que curar.