Recentment, la majoria dels titulars assenyalen el conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina pel contraatac que la Franja de Gaza ha desplegat davant les forces sionistes d'ocupació en el territori. Sembla que després d'anys de tortures, repressions i violacions dels drets humans l'ofensiva palestina és considerada terrorisme, així que cal parlar d'Israel.

Evidentment, no cal parlar de les polítiques que fa anys que el sionisme està exercint contra el poble palestí, ni dels orígens d'aquest conflicte, ni del paper de les potències internacionals davant aquesta situació, ni del nombre de baixes del bàndol palestí, ni de la disparitat a nivell de recursos d'ambdues regions. Cal parlar d'Israel, i cal condemnar la violència; però cal tenir en compte que aquesta sentència a vegades no significa res més que una condemna a l'autodefensa.

Veure com mitjans i partits que exalçaven els valors d'autodeterminació durant els fets del primer d'octubre i d'Urquinaona condemnen la resposta bèl·lica de Palestina sense tenir en compte el context que això ocupa no és només preocupant, és una falta de respecte a la memòria històrica col·lectiva, i omplir-se les boques de la dignitat ucraïnesa al contenir la repressió russa però criminalitzar Palestina és una manifestació més del biaix mediàtic i polític al que ens exposem de manera constant. Hem de parlar d'Israel, però sense perdre de vista el context: així que potser, de tant en tant, del que hauríem de parlar és de Palestina.