General d'Olis i Derivats SL factura 15 milions d'euros anuals. És l'empresa més potent de les Borges en facturació, gairebé duplicant la segona. De la comarca, és la tercera. Despeses de personal, moderades: en nombre de treballadors no apareix ni entre les vint primeres del municipi. Aquestes fabuloses xifres de negoci s'expliquen perquè es dedica als residus, un dels sectors més lucratius, bàsicament perquè és un ram en què la matèria primera és barata -o menys- i, en el cas que ens ocupa, l'empresa n'obté un subproducte manufacturat que comercialitza a preu de mercat. I encara cal afegir un factor que fa que General d'Olis sigui més competitiva que qualsevol indústria normal: es va assentar inicialment en sòl rústic, amb un cost d'adquisició molt inferior a un sòl urbà, i el consum d'aigua prové directament del Canal. Ja no parlem de l'historial de denúncies per irregularitats ambientals, que donaria per un capítol a part.
En el moment d'implantar-se, ara farà 30 anys, el 1994, la seua presència cobria una necessitat del territori: el tractament de les oliasses, els conflictius residus dels molins, fi per al qual un terme de la comarca assumia la gestió d'una deixalla produïda a la zona. Just i correcte. Què ha passat en aquests 30 anys? Que, com ha passat en la majoria de sector, la pràctica totalitat del món de l'oli ha passat de desfer-se de les oliasses d'una manera més o menys irregular, a haver d'acreditar-ne una gestió normalitzada. Hi ha qui opta per valoritzar en origen i hi ha qui opta per la solució fàcil, externalitzar-ho a un gestor autoritzat. I en aquest camp, els candidats són comptats, de manera que el radi de General d'Olis ha passat de ser la comarca a ser Catalunya i, des de fa uns anys, tot l'Estat espanyol. Per mostra, l'elevat ritme del trànsit de camions que hi acudeix durant la tardor i l'hivern, també perquè que actualment ja no només tracta oliasses sinó altres menes de residus de procedències àmplies i diverses. Davant un negoci tan rodó ara l'empresa pretén ampliar l'activitat a costa dels sòls rústics limítrofs, i esperant que l'Ajuntament s'hi posi bé.