Amb una llambregada ràpida a les notícies d'aquest número, qualsevol arriba a la conclusió que, vista des de dalt, les Garrigues és l'ase dels cops: a) l'Estat preveu convertir la línia de ferrocarril convencional en autopista de mercaderies que relega definitivament l'ampliació de freqüències (quan, al moment de fer-se l'AVE, es va rebaixar l'oposició tot assegurant que es reforçarien les línies de passatgers), i b) més i noves esteses d'alta tensió travessant la comarca (quan a la més mínima tronada marxa la llum). I mentrestant, la unitat de radiologia (per a la qual es va anticipar un preequipament al CAP de les Borges) ni se la veu ni se l'espera. Al contrari, s'ha de reclamar a peu de pancarta. En resum: una comarca concebuda com a suport físic i material de les necessitats del país amb despit absolut per les persones que hi habiten. Cansa.

Aquesta composició de lloc és important tenir-la clara per armar de raons els principals representants de la comarca, alcaldes i regidors, al moment que tinguin l'ocasió de transmetre a les instàncies més altes la sensació que s'està imposant a la comarca. I en conseqüència, la necessitat de reclamar passos i accions reals i decidides per apaivagar un malestar justificat per la via dels fets. Hi ha un gruix de raons i xifres contrastables, que els càrrecs electes de les Garrigues han de fer valer en els fòrums de debat on són convidats o prenen part. El greuge comparatiu i la bretxa s'està fent massa gran respecte altres comarques, i això òbviament no és atribuïble cent per cent a l'administració catalana o estatal. Amb excepcions, hi ha hagut molta deixadesa i sucursalisme i des de fa anys. Però ja és hora de començar a revertir-ho. I primer que res, fa falta tenir-ne consciència.