Per al primer llibre d'Arrelats, els editors de Sidillà em van indicar les cases que havia de visitar. En deu mesos -i una pandèmia pel mig- vaig entrevistar tothom. Per al segon d'Arrelats, m'ha costat vora dos anys. Per què? Perquè, a la Catalunya Nova no hi ha gaires cases i masies on una mateixa família visqui, com a mínim, des de fa deu generacions. A més, hi ha d'haver constància documental. Una família pot estar convençuda que viu en aquella casa des de fa segles, però on està escrit?

Me n'he fet un fart, de preguntar. Excepte a cal Peret, de Vilalba dels Arcs -la Teresa Baiges me'n va facilitar el contacte- a les altres famílies hi he arribat a còpia de rebotar en moltes persones. De viatjar a llocs on semblava que sí, però que només podíem assegurar set o vuit generacions a la mateixa casa. 

Les famílies, però, han acabat apareixent: cal Vilaró de Pallerols de Rialb, cal Cabrer de la Pobla de Cérvoles i cal Vidal de Montpalau. Sort o treball? Xarxa. Allí on no ha arribat un, ha arribat l'altra. Així s'han fet sempre les coses: preguntant i demanant ajuda. Així les hem de fer.