Falten moliners. Aplicat a les Garrigues i la seua vocació oleícola, en la línia general al país (i més enllà) de la falta de persones formades en oficis, la comarca pateix un dèficit clamorós d'aquest tipus d'especialistes tan específics i tan essencials per al resultat final de la collita. En bona part, per la temporalitat de la feina, ja que el fet de comprendre un període tan curt, tres mesos a tot estirar, obliga a disposar d'una altra feina. O diguem-ho a l'inrevés, que és més habitual, quasi que implica aturar-se temporalment de la feina ordinària. 

Per solucionar aquesta falta, fa una dècada que l'institut de les Borges Blanques va posar en marxa un cicle formatiu de Grau mitjà d'Olis i Vins, orientat a dur la gestió de molins i cellers. Si bé, en el ram del vi, el cicle ha funcionat prou, al ram de l'oli li costa més, principalment per l'esmentada temporalitat, tan restringida. Però també hi ha un factor determinant, que és el prestigi i la consideració social de les coses. Fins avui, la notorietat que proporciona treballar en el sector del vi és superior. És un sector més gran, més conegut i glamurós, més ben pagat i en tots els àmbits, més prestigiós. I això explica que el drama de trobar moliners quedi reduït a un maldecap en el cas del sector vitivinícola, en el qual, d'altra banda, les dones han adquirit un rol creixent, a diferència del sector de l'oli. A mesura que això vagi canviant, ben segur que la situació millorarà. 

I, per acabar, bona iniciativa de la Fira de l'Oli de promocionar-se a productors i varietats de fora de les Garrigues. Una fira amb ambició sectorial no ha de voler quedar limitada a l'àmbit estricte de la comarca i el seu entorn immediat sinó que ha de mirar d'ampliar el seu radi tant com sigui possible, i a poder ser, arribar als territoris productors en sentit ampli. Primer pas.