Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp 1882 - França 1956) és, per les generacions actuals, un personatge desconegut. Autor teatral, escriptor i polític, tingué un paper important en la vida pública catalana durant la primera meitat del segle passat. La seva narrativa crua i apassionada, com la seva vida, tingué admiradors però també detractors. Ens va oferir obres de molta qualitat com Camins de França, El Cercle màgic, La Farsa i la quimera, El pelegrí apassionat, etc. i, durant el seu exili, va escriure un dietari que fa referència a la seva experiència política, car va ser diputat al Congrés i al Parlament, delegat del Govern al Monestir de Montserrat, conseller d'Assistència Social i pagador de la Generalitat a París durant la Guerra Civil. Aquest llibre publicat l'any 1981 sota el títol de Memòries polítiques fou molt polèmic, ja que, potser influït per les crítiques rebudes, que ell entenia injustificades, per la seva actuació en la compra de material de guerra a compte de la Generalitat; per l'aïllament al qual se'l va sotmetre després; pel ressentiment envers els companys que no li donaren suport o per la mateixa situació personal i familiar una mica convulsa, fa una crítica desapiadada de l'actuació dels dirigents polítics d'Esquerra durant la República i la Guerra renegant, fins i tot, de la seva militància catalanista en alguns moments.

En una altra ocasió potser tindré l'oportunitat de comentar més extensament aquestes Memòries, però avui voldria fixar-me en una faceta curiosa i poc coneguda d'en Joan Puig i Ferreter com són les seves arrels arbequines. Efectivament, el seu pare natural, en Pere Jaume Esqué i Pons, fou un ric terratinent i cacic d'Arbeca que va deixar embarassada la seva cunyada de la Selva del Camp i després d'intentar amagar-ho, obligant un mosso que treballava en les seves propietats a casar-se amb ella, aquest no el va acceptar com a fill, ja que el nen va néixer només cinc mesos després de la boda, negant-se que en el registre parroquial de la Selva del Camp hi figurés com a fill seu. El rector de la parròquia, després d'una curiosa polèmica, el va inscriure amb els dos cognoms de la mare. El pare natural tampoc el va reconèixer mai i aquesta circumstància el va marcar profundament. 

En Pere Jaume Esqué era una persona molt conservadora, esquerpa i arrogant. Estava enemistat amb la majoria de gent del poble i  fou el responsable, només per enveja, de la falsa denúncia i posterior empresonament de tots els membres de l'Ajuntament d'Arbeca, entre ells el meu besavi, que era l'alcalde, del Jutge de Pau i altres persones de la vila acusant-los falsament d'haver instigat la revolta que va provocar la crema del tren a la Floresta per centenars d'arbequins, durant els dies de la Setmana Tràgica de 1909, tot protestant per l'enviament de soldats de les lleves de reserva a la Guerra d'Àfrica.

Aquesta falsa denúncia va provocar la general indignació del poble d'Arbeca, que va fer-li boicot en totes les seves activitats. Els mitgers no li volien portar la terra i els mossos tampoc. Les botigues no volien vendre queviures a les criades d'aquesta família quan hi anaven a comprar i tothom els feia el buit si els trobaven pel carrer. En veure's rebutjat, va marxar "una nit fosca", com es deia en aquella època, cap a la Selva del Camp, d'on era la família de la seva dona i on tenia propietats. Va delegar en un comerciant de Mollerussa la venda de totes les finques rústegues i urbanes que posseïa a Arbeca, que eren moltes, i no va tornar-hi mai més.