La sequera forma part del nostre caràcter garriguenc. La pedra és seca. La terra, eixuta. Les oliveres pateixen. Els carrers polsosos. L'aire, sec -ara també contaminat-. I entre una cosa i una altra, la nostra memòria cultural s'ha amollat a una concepció de viure basada a tenir poc, en resignar-nos, en acceptar un clima difícil que ens ha donat un caràcter dur, esquerp, sec, i, tanmateix, fèrtil, arrelat, resistent i pràctic, realista, auster, ferm. Com les cabanes de volta. Compte, que moltes cauen a trossos. La clau de volta es desplaça avall i tururut viola. La nostra clau de volta és l'aigua. Sense ella, ens cau la cabana al cap. Per ella vam fer les cabanes, els aljubs, els pous, les espones. Abans hi havia basses d'aigua potable a cada poble, avui sovint convertides en la plaça principal. Des de Llardecans, a Arbeca, l'Albi o la Granadella. L'única que s'ha conservat és el Terrall de les Borges, convertit des del 1841, en un parc enjardinat.

A imitació del Terrall, hom pot trobar terrallets amagats als jardins de les cases, fins i tot en algun terrat. Agafo el Google Maps i dono un cop d'ull a les Borges amb vista d'ocell. Compto més d'un centenar de piscines privades, suposo que en una imatge de satèl·lit de fa uns anys. Algunes de grans dimensions, d'altres petites i més discretes. Algunes són rectangulars, d'altres rodones. Algunes són per a fer una remullada en un pati petit, d'altres semblen una barroera mostra d'ostentació classista. Terralls de totes les mides i colors. Al secà, la piscina és un espai que d'uns anys ençà es jutja imprescindible per a la supervivència durant les temudes canícules estiuenques. Tenim les piscines públiques, les de la Serreta, o la piscina que un any, d'una ventada, va caure d'un terrat. O el Canal d'Urgell, que al seu pas per Arbeca, les Borges i Juneda, sovint es va convertir en la piscina improvisada de molta canalla de finals del segle XIX i inicis del XX, de la postguerra, i potser d'altres generacions no fa pas tant. No sabem viure sense aigua. Però, compte, perquè l'aigua sabrà viure sense nosaltres.