En paraules de Josep Vallverdú, l'aixada s'erigeix en una eina de valor equivalent a l'ordinador. D'altra banda, Joan Carulla la denomina com el "fusell de pau". Tots dos destaquen la rellevància de l'aixada i estar atents a la Lluna Vella.
Dues vides centenàries, una la de Joan Carulla (Juneda, 26 de maig de 1923) i l'altra de Josep Vallverdú (Lleida, 9 de juliol de 1923), unides per l'amor a la terra des de la infantesa aprenent el valor de la natura amb el pare i avi una vida viscuda en part a la comarca de les Garrigues.  

Al llarg de l'existència, es deixen de banda els honors per abraçar els afectes i les esperances. De manera modesta, considero que vaig exercir un paper en la creació d'un model lingüístic a través de les meves traduccions, diu Josep Vallverdú, amb més de setanta llibres traduïts. Vaig participar en la construcció d'un llenguatge quotidià, ja que en aquella època els infants jugaven en castellà.

Assolir el centenari va ser una casualitat. Les circumstàncies marquen les nostres vides de manera més significativa del que podem imaginar. Crec fermament en això, i al llarg de la meva vida he descobert que l'atzar hi influeix en gran part del nostre camí. La paternitat m'ho va deixar clar.

A mi només em queden afectes i esperances, i com més vius siguin els afectes, més floriran les esperances.
Joan Carulla ressalta que la clau de la seva longevitat rau en l'amor. Segons la seva opinió, estimar no només contribueix a la pau interior, sinó també a la salut i la clarividència. Posa un gran èmfasi a l'amor com a factor determinant per a una vida plena i duradora.

Carulla fa una crida a la defensa del planeta. La filosofia de vida de Joan Carulla fusiona la pràctica hortícola amb lliçons per a la vida. Els seus consells, com "l'amor i la suor són els millors adobs de l'hort" i "cultivem amistats per reposar pèrdues", ofereixen una perspectiva única sobre com l'horticultura i la vida estan intrínsecament entrellaçades a la seva experiència.